Canciones populares de Europa

Blancaflor


Si s'està la Blancaflor
a l'ombreta de la menta,
que em brodava un mocador
per la filla de la reina.

El mocador n'era d'or
i de seda l'en borda ella;
quan la seda li ha mancat
broda de sa caballera,

que dels seus cabell a l'or
no s'hi troba diferència.
alça els ulls i mira al cel
per conèixer quin temps feia;

gira els ulls envers la mar,
veu venir la mar brogenta,
veu venir fustes i naus
i galeres més de trenta;

veu venir un galió
de les costes de Marsella;
veu saltar-ne un mariner
que el seu gran senyor li sembla.

-Mariner, el bon mariner,
Déu vos dó a la mar bonança,
haveu vist i conegut
a mon gran senyor dins França?

-Jo l'he vist i conegut
i he menjat el pà a sa taula;
n'és el més gran servidor
que té a França el rei d'Espanya.

Quan vaig partir em va donar,
per vós, dama, una comanda:
diu que us cerqueu animador,
que ell aimada s'ha cercada;

la filla del rei francès
per esposa li han donada.
-Benhaja qui presa l'ha,
malhaja qui ha dada.

Gentil dama ne sóc jo
i per altra m'ha deixada.
Set anyades l'he esperat
com a dona ben casada,

altres set l'esperaré
com a viudeta enviudada,
si al cap d'aquests set no ve
per monja en seré tancada.

monja d'un sant monestir,
s'anomena Santa Clara,
-No us faceu mongeta, no,
que en fóreu malaguanyada;
 
no es menja alli pa de blat
sinó d'espelta i civada,
ni s'hi beu vi de raïms
sinó de prunes amargues.

Vós dormiu en llit guarnit
dins la cambra encortinada,
i allí es dorm sense llençols 
en un llit de posts i palla,

i s'hi posen, per capçal,
només una pedra plana.
No us faceu mongeta, no,
que encara teniu qui us aima.

Veus ací el meu anell d'or,
 del dia que ens encartàrem;
veus ací el de diamants
del dia queens esposàrem.-

Allavors el seu marit
va donar-li una abraçada.
Ella quan veu son marit,
als seus peus s'agenollava.

-Perdonau-me, el meu marit,
si he faltat en cap paraula.
-Perdoneu-me ma muller,
els set anys que us he deixada.

-Perdoneu-me, el meu marit,
si n'he estada malcriada.
-Ben criada, Blancaflor,
de bon pare i bona mare.-

Se daren tan fort abraç
que d'alegria ploraven.
Floria lo romani,
els rosers aponcellaven.

Fuente: Crestomatia de Cançons tradicionals catalanes. Joaquím Maideu (Eumo) - Pàg. 58

más información 196es.mus 196es.mid 196est.wri

Canciones populares de EuropaProyecto
TELEDMUS
Cristina Fuertes
cfuertes@pie.xtec.es