1žŤƒ=MMMMMNLa filla del carmesí Petiteta l'han casada, la filla del Carmesí; de tan petiteta que era no se'n sap clçar i vestir. Qui l'en té, l'amor, l'en deixa; qui no el té, l'en vol tenir. Lo comte la n'ha deixada, de set anys no hi vol dormir; l'ha deixada a ca sa mare perquč no l'en sap servir. Qui l'en té... I se n'ha anat a la guerra sols per deixar-la engrandir; des del dia de les noces set anys trigarŕ a venir. Qui l'en té... Al cap d'aquesta setena son marit torna a ser aquí. Ja en pega un truc a la porta: - Carmesina, baixa a obrir. - Qui l'en té... Pregunta a la seva mare que lo truc ne va sentir: - A on és la Carmesina, mare, que no em baixa a obrir? Qui l'en té... - Com ne baixarŕ la trista, si no és en tot per ací? El rei moro se l'ha enduta, disset llegües lluny d'ací. Qui l'en té... -Mare, baixeu-me la capa, la capa de bombosí; cercaré la Carmesina ni que m'haja de morir. Qui l'en té... Aniré de porta en porta, com un pobre pelegrí; aniré de porta en porta, tot captant del pa i del vi. Qui l'en té... Mare, baixeu-me la capa, la capa de bombosí; no em baixeu la més bonica, ni tampoc la de setí, Qui l'en té... sinó aquella més pobreta, la que solia vestir, i amb la capa també el llibre i el bordó de pelgrí. Qui l'en té... Mare, aquí teniu la roba i la faixa de setí. Replegueu-me aquestes armes, l'espasa, la vull amb mi. Qui l'en té... fins que l'haja rescatada captaré del pa i del vi; tornaré amb la Carmesina o mai més sabreu de mi. - Qui l'en té... Arribant a Moreria demana el més dret camí, i el primer castell que troba n'és el del rei sarraí. Qui l'en té... Ja se'n va de porta en porta, tot captant del pa i del vi; a la segona porteta la Carmesina trobí; qui l'en té... la veu a la finestreta, que s'afanyava a cosir. L'agulla n'era de plata, el didal n'era d'or fi, qui l'en té... els coixins d'or en `quč seia són brodats de carmesí, el tresor que ella portava tota la feia lluir, qui l'en té... i més que tot la cadena i el joiell que duia al pit. - Feu caritat, Carmesina, a n'el pobre pelegrí; qui l'en té... feu-li caritat, mestressa, per l'amor de Jesucrist. -Com voleu que nos ne faci si no sóc mestressa d'aquí? Qui l'en té... Torneu demŕ a les nou hores o passar demŕ al matí. Ja estaran fetes les noces del rei moro i de mi, qui l'en té... i llavors seré mestressa de tot lo que hi haurŕ aquí. - El rei moro se l'escolta passejant-se pel jardí. Qui l'en té... - Carmesina, amb qui enraones? - Amb un pobre pelegrí que me'n demana una almoina per l'amor de Jesucrist. Qui l'en té... - Que n'és de la teva terra aquest pobre pelegrí? - No és pas de la meva terra, ni tampoc del meu paí, qui l'en té... ni els ocells que van per l'aire crec qeu no en saben venir. - Carmesina, fes almoina, fes almoina al pelegrí; qui l'en té... para-li la taula blanca amb el bon pa i el bon vi, don'li beure amb una tassa, amb una tassa d'or fi, qui l'en té... que ja saps que ets la mestressa de tot quant hi ha per 'qui. - Carmesina para taula per al pobre pelegrí; qui l'en té... mentre parava la taula ja n'arrenca un gran sospir. - De que sospireu, senyora, perquč feu tan gran sospir? qui l'en té... - Amb el posat i amb la cara m'apar que us havia vist, pels ulls i la barba rossa vós sembleu el meu marit; qui l'en té... l'espasa que porteu sembla la que lo veia cenyir. - No sospireu, no senyora, no sospireu més per mi, qui l'en té... que qui us parla, Carmesina, és vostre estimat marit. Voleu venir, Carmesina, voleu's-en venir amb mi? Qui l'en té... -Si, per cert, el senyor comte, que ja fóssem pel camí; llarga me n'és tota espera, voldria ja haver sortit, qui l'en té... i sobretot ésser fora del reialme sarraí. Deixeu-me veure el rei, comte, sabré si vol res de mi. Qui l'en té... - No vull res, no, Carmesina, sinó que em deixisdormir. - Cuita, ves a l'establia, tria els dos millors rossins, qui l'en té... mentre que jo per les caixes triaré els millors vestits i treuré de l'ariquimesa l'or de quč ens cal proveir. - Qui l'en té... Ell se'n va dins de l'estable a cercar el millor rossí, ella se'n puja a la cambra a cercar el millor vestit. Qui l'en té... Carregaren d'or i sedes tant con el cor els va dir. Quan tenen el que volien, es posaren en camí. Qui l'en té... Així que el castell deixaven el rei moro es deixondí, més quan va saber la fuita bon tros lluny n'eren d'allí. Qui l'en té... El rei moro sa gent crida que els vagin a aconseguir; n'agafa ell mateix l'espasa i també els vol assolir. Qui l'en té... Quan traspassava pel pati fent ensellar un rossí, veu que entraven le viandes per les noces de la nit. Qui l'en té... Uns criats portaven plates amb galls i capons rostits, altres amb coques maurades amb molts flaons i amb confits. Qui l'en té... Quan el rei moro els va veure deia tot enfellonit: - Maleďda Carmesina! Mal goig n'hages, pelegrí! Qui l'en té... Ara si que me l'heu feta, vos recordareu de mi; si jo t'hagués coneguda no hauries entrat aquí.- Qui l'en té... I amb pressa el corre al darrera per podč'ls aconseguir; quan en són a prop de l'aigua el rei creu que els va a assolir; qui l'en té... quan són 'l'altra part de l'aigua el pont es va migpartit. - ara sí que serŕ teva, gran traďdor de pelegrí; Qui l'en té... set anys que te l'he nodrida del bon pa i del bon vi, set anys quete l'he vestida de domŕs i carmesí, Qui l'en té... set anys te l'he mantinguda sense poder-me'n servir. Popncelleta te l'emportes, ai, traďdor de pelegrí. Qui l'en té... Cent escuts costa la roba i altres cent costa el rossí, i altres cent jo te'n daria si la deixessis venir. Qui l'en té... Poncelleta te l'emmenes, encara és verge per mi; si ara te l'enduus poncella no ho fóra demŕ al matí.- Qui l'en té... De l'altra banda de l'aigua va respondre el pelegrí: -així me l'meporto verge, com l'arbre sec va a florir.- Qui l'en té... Per mostrar-ho amb un miracle un arbre sec vaflorir. -Ara sí que conec, ara, que era per tu i no per mi. Qui l'en té... No em reca l'or que s'emporta, ni les joies ni els setins, sinó el joiell de ma mare que s'enduu penjat al pit.- Qui l'en té... en pega un truc a la porta: - Carmesina, baixa a obrir. - Pregunta a la seva mare que lo truc ne va sentir: - A on és l€–wűs?o°kŔg2cB_š[ÉW9SIOźK źĚw-s=oŠkšgc._—[§WS!OK wso~kŽgőc_p[€WëSýOl K l | wć sö oe ku gć cö _c [s Wč Sř Od K d t wĺ ső og kw gé ců _d[vWáSńOdK dvwŰsëobkrgčcř_l[|WäSôOiK iywęsúogkwgďc˙_h[xWßSďOnK n~wđsolk|gęcü_k[{WčSřOkK k{węsúoqkgƒcü_k[{WčSřOkK€–˙˙Ž˙˙Ĺ˙˙Ţ˙˙ű˙˙˙˙<˙˙?˙˙Z˙˙y˙˙”˙˙°˙˙Ŕ˙˙Â˙˙Ţ˙˙ý˙˙˙˙2˙˙B˙˙D˙˙D]˙˙z˙˙š˙˙š˙˙É˙˙Ë˙˙ä˙˙˙˙˙˙˙9˙˙I˙˙K˙˙h˙˙‚˙˙Ÿ˙˙ź˙˙Ě˙˙Î˙˙é˙˙ţ˙˙ţ˙˙-˙˙=˙˙?˙˙Z˙˙q˙˙‹˙˙Š˙˙š˙˙ť˙˙Ő˙˙ę˙˙˙˙˙˙.˙˙0˙˙K˙˙a˙˙€˙˙—˙˙—§˙˙Š˙˙Ă˙˙Ř˙˙ö˙˙˙˙!˙˙#˙˙>˙˙X˙˙r˙˙˙˙˙˙Ÿ˙˙ł˙˙Í˙˙ě˙˙˙˙˙˙˙˙6˙˙T˙˙i˙˙~˙˙Ž˙˙˙˙Š˙˙Â˙˙Ü˙˙ő˙˙˙˙˙˙&˙˙?˙˙[˙˙p˙˙€˙˙‚˙˙›˙˙š˙˙šÔ˙˙ë˙˙ű˙˙ý˙˙ ˙˙3 ˙˙O ˙˙l ˙˙| ˙˙~ ˙˙› ˙˙ł ˙˙Ď ˙˙ć ˙˙ö ˙˙ř ˙˙ ˙˙2 ˙˙L ˙˙e ˙˙e u ˙˙w ˙˙— ˙˙Ż ˙˙Ě ˙˙ć ˙˙ö ˙˙ř ˙˙ ˙˙, ˙˙K ˙˙c ˙˙s ˙˙u ˙˙— ˙˙´ ˙˙Ď ˙˙č ˙˙ř ˙˙ú ˙˙ú  ˙˙/ ˙˙L ˙˙d ˙˙t ˙˙v ˙˙˜ ˙˙¸ ˙˙Î ˙˙ĺ ˙˙ő ˙˙÷ ˙˙ ˙˙- ˙˙J ˙˙g ˙˙w ˙˙y ˙˙— ˙˙˛ ˙˙˛ Î ˙˙é ˙˙ů ˙˙ű ˙˙˙˙/˙˙K˙˙d˙˙t˙˙v˙˙”˙˙Ž˙˙Ç˙˙á˙˙ń˙˙ó˙˙˙˙-˙˙J˙˙d˙˙dt˙˙v˙˙˙˙˘˙˙Â˙˙Ű˙˙ë˙˙í˙˙ ˙˙'˙˙C˙˙b˙˙r˙˙t˙˙’˙˙Ž˙˙Č˙˙č˙˙ř˙˙ú˙˙ú˙˙4˙˙P˙˙l˙˙|˙˙~˙˙—˙˙´˙˙Ď˙˙ä˙˙ô˙˙ö˙˙˙˙.˙˙J˙˙i˙˙y˙˙{˙˙–˙˙ł˙˙łĐ˙˙ę˙˙ú˙˙ü˙˙˙˙0˙˙M˙˙g˙˙w˙˙y˙˙•˙˙˛˙˙Î˙˙ď˙˙˙˙˙˙˙ ˙˙6˙˙L˙˙h˙˙hx˙˙z˙˙•˙˙Ź˙˙Ĺ˙˙ß˙˙ď˙˙ń˙˙˙˙,˙˙K˙˙n˙˙~˙˙€˙˙Ł˙˙˝˙˙Ö˙˙đ˙˙˙˙˙˙ ˙˙:˙˙W˙˙l˙˙|˙˙~˙˙›˙˙ľ˙˙Ń˙˙ę˙˙ú˙˙ü˙˙˙˙6˙˙S˙˙k˙˙{˙˙}˙˙—˙˙°˙˙°Í˙˙č˙˙ř˙˙ú˙˙˙˙1˙˙L˙˙k˙˙{˙˙}˙˙œ˙˙´˙˙Í˙˙ę˙˙ú˙˙ü˙˙˙˙9˙˙T˙˙q˙˙q˙˙ƒ˙˙…˙˙ú˙˙˙˙1˙˙L˙˙k˙˙{˙˙}˙˙œ˙˙´˙˙Í˙˙ę˙˙ú˙˙ü˙˙˙˙9˙˙T˙˙q˙˙ Arial ja n'arrenca un gran sospir. - De que sospireu, senyora, perquč feu tan gran sospir? qui l'en té... - Amb e