1 Don Llus La vida de les galeres n's molt llarga de contar; jo b prou la contaria, que set anys hi vaig passar. (bis) Set anys he servit el comte, com a forat i quintat, i altres set el serviria, de grat i de voluntat. (bis) Acabada la setena llicncia vaig demanar; la resposta que m'en feren: - No te la podem donar. - (bis) Jo la demanava al comte que b me la va negar; la demano a la comtessa, i ella me la va donar. (bis) M'ha donat per penitncia en tres hores passar el mar; de tant i tant que corria, noms dues n'hi he estat. (bis) Quan arribo de la guerra, de la guerra ja arribat, ja m'en vaig ca la tia, all on jo sola anar. (bis) - Ai, tia, la meva tia, la meva tia, com va? - Aquell que tia m'en deia set anys que a la guerra est. (bis) - No hi est pas, a la guerra, que al vostre davant n'est. ai, tia, lameva tia, qu s el que el meu pare fa? (bis) - Don Llus, el vostre pare terra dels moros anys ha. - Ai, tia la meva tia, la meva mare qu fa? (bis) - Don Llus la vostra mare cega n's de tant plorar. - Ai tia, la meva tia, digue-me el carrer en qu est. (bis) - La primera cantonada, vora del Portal de Mar. - Docns, baixeu-me la guitarra que jo solia tocar. (bis) Li fare unacantadeta, vejam si em coneixer. - La mitjanit era entrada, don Llus va anar a cantar. (bis) -Desperteu-vos, vida meva, si voleu sentir cantar; sentireu cant de sirena o peix que roda pel mar. - (bis) Al primer cant que n'hi feia, son marit se'n despert: - On s aquesta sirena que en reps no em deixa estar? (bis) - Aix no s cant de sirena ni peix queroda pel mar, sin cant d'unapersona que prou de plors m'ha costat. (bis) - Sapigus que s don Llus, prompte el 'niria a matar. - Si mateu el meu marit, per mi podeu comenar; (bis) que sn les amors primeres i fan de mal oblidar. - Ella a mitjanit moria, don llus en clarejat. (bis) Tots dosdintre d'una tomba, junts el varen disposar; tots dos a Santa Maria els varen portar a enterrar. (bis) Ell al bell mig de la porta i ella al peu de l'altar; de dins de les seves tombes dosarbres se'n van alar: (bis) L'un nasqu una olivera i l'altre un oliverar; quan les branques foren altes ja se'n varen ajuntar. (bis) De les fulles i el brancatge doscoloms se'n van alar i l'un al costat de l'altre cap al cel varen volar. (bis). w s 6Qoq(FFHc+-G]y9Tl4Toq0RTtDFd&(E_w  . F e     . F e   Arial+-G]y