1¾«½ El comte de l'Orange - On va el Comte de l'Orange, a on va tan de matí? - Vinc a veure missenyora, que set anys que no l'he vist. - La vostra senyora és morta, que jo l'he vista morir; tres-centes monges hi havia, ajudant-la a ben morir. El dia del seu enterro sant ofici varen dir; cremaven més de cent ciris, que l'altar feien lluir. En ser l'hora de l'oferta set atxes vaig oferir; set atxes i set paneres per son ànima enriquir. Cantaven més de cent monjos, de los més rics monestirs; ploraven més de cent dames, les més nobles de per 'qui. Cent cavallers hi havia, vestits de seda i setí; semblava un ofici d'àngels, dàngels i de serafins. Les campanes d'aquest poble tot ho feien retrunyir; enterraren missenyora al peu del gran monestir. - Ell hi corre i no reposa, ja es al peu del monestir; ja s'arrenca de l'espasa i la llosa ha fet obrir. - Alçat, alçat, missenyora, que ton marit és aquí. - Com m'ñaçaré, lo bon comte, si dreta no em puc tenir? Com m'alçaré, lo bon comte? SEt anys ha que jec ací. Com m'alçaré, lo bon comte? Tinc el cos a mig podrir. Casa't, el Comte l'Orange, i no quedis pas per mi; i si Déu et dóna filles poa'ls-hi lo nom de mi. Que així, quan les anomenis, et recordaràs de mi: fes-los-hi dir el parenostre, al vespre i al de matí. enriquir. Cantaven més de cent monjos, de los més rics monestir€–w½s½€–ÿÿµÿÿËÿÿçÿÿÿÿ ÿÿ(ÿÿBÿÿ`ÿÿyÿÿ{ÿÿ“ÿÿªÿÿÇÿÿáÿÿãÿÿþÿÿÿÿ/ÿÿHÿÿHJÿÿhÿÿ„ÿÿ¡ÿÿ¾ÿÿÀÿÿÚÿÿôÿÿÿÿ)ÿÿ+ÿÿHÿÿaÿÿxÿÿ•ÿÿ—ÿÿ²ÿÿÎÿÿèÿÿÿÿÿÿ!ÿÿ9ÿÿXÿÿtÿÿvÿÿ“ÿÿ­ÿÿÊÿÿåÿÿçÿÿÿÿÿÿ6ÿÿOÿÿQÿÿoÿÿ…ÿÿ¤ÿÿ½ÿÿ½¿ÿÿ!ÿÿ9ÿÿXÿÿtÿÿvÿÿ“ÿÿ­ÿÿÊÿÿåÿÿçÿÿÿÿÿÿ6ÿÿOÿÿQÿÿoÿÿ…ÿÿ¤ÿÿ½ÿÿ Arialis pas per mi; i si Déu et dóna filles poa'ls-hi lo nom de mi. Que així, quan les anomenis, et recordaràs de