1La dida El bon rei se'nva a caar, el bon rei i la regina; no queda ning al palau, sin l'infant i la dida. L'infant no vol dormir ni en bressol ni en cadira, sin a la vora del foc i a la falda de la dida. La dida ja fa un gran foc per veure si dormiria; a la voreta del foc la dida se n'ha adormida. Quan la dia es despert trob l'infant cendra viva. La dida llena un gra ncrit: - Valeu-me, Verge Maria, que si vs no m'ajudeu de tothom ser avorrida! Ser avorrida del rei, del rei i de la regina, de comtes i cavallers i dels qui a palau hi havia. Verge, si em torneu l'infant, corona d'or us faria, i pel vostre fill precis corona de plata fina.- Mentre est en 'questes raons un patge del rei arriba: - Digueu, dida, qu teniu? digueu qu teniu, la dida? -N'he perdut un bolqueret dels millors que el rei tenia. -No ploreu, dida, per 'x. per 'x no ploreu, la dida, que aqu teniu els diners: compreu-ne a l'argenteria; si de plata era el llenol ara d'or jo el compraria. - Patge, aix no pot ser, no. patge, aix ja no seria; com el llenol que he perdut no n'hi ha a l'argenteria.- Mentre est en 'questes raons el rei de caar arriba: -Dida, on teniu l'infant? perqu jo veure'l voldria.- La dida no sap qu dir i queda tota atordida. -Dida, aneu al bressolet que l'infant hi trobareu.- La dida ja se n'hi va: troba l'infant fent joguina. -Valga'm la Mare de Du, valga'm la Verge Maria! Les promeses que us he fet totes us les donaria. qu teniu? digueu qu teniu, la dida? -N'he perdut un bolqueret dels millors que el rei tenia. -No ploreu, dida, per 'xws *B\^y113Ke} 8Wqs">Z\x (AC^{6Ok (AC^{  Arial m'ajudeu de tothom ser avorrida! SErer avorrida del rei, del rei i de la regina, de comtes i cavallers i