La mala nova

Grans crides ja en són fetes, dondeta, gran guerra hi ha d'haver, la dondé. Tra-la-la, la-ra, tra-la-la, la; tra-la-ra, la-ra, la, la-ra, tra-la-ra, la-ra, la, la. Hi han d'anar tots el comtes, dondeta, comtes i cavallers, la dondé. Tra-la-la... També hi han d'anar els nobles, dondeta, hauran de ser els primers, la dondé. Tra-la-la... Aquell que faci falta, dondeta, escapçat ha de ser, la dondé. Tra-la-la... També el comte d'Estela, dondeta, que nuvi tot just és, la dondé. Tra-la-la... Ja busca la comtessa, dondeta, per a fer-li saber, la dondé. Tra-la-la... No sap pas con posar-s'hi, dondeta, quan al davant la té, la dondé. Tra-la-la... -Que teniu, el bon comte? dondeta, sembla que no esteu bé, la dondé. Tra-la-la... - El mal que tinc comtessa, dondeta, greu us ha de saber, la dondé. Tra-la-la... Me n'he d'anar a la guerra, dondeta, no sé quan tornaré, la dondé. Tra-la-la... -Digue que vós sou nuvi, dondeta, tot just teniu muller, la dondé. Tra-la-la... -això no hi val, comtessa, dondeta, això no val per res, la dondé. Tra-la-la... Els qui van a la guerra, dondeta, tots tenen sa muller, la dondé. Tra-la-la... Ja tornen a fer crides, dondeta, gran guerra hi ha d'haver, la dondé. Tra-la-la... Hi han d'anar els nobles, dondeta, han d'ésser els primers, la dondé. Tra-la-la... el comte crida als patges, dondeta, de soldats més de cent, la dondé. Tra-la-la... De bona matinada, dondeta, al pati del castell, la dondé, tra-la-la... que carreguin els ases, dondeta, amb tot el menester, la dondé; tra-la-la... que tots portin ses armes, dondeta, amb tot el parament, la dondé. Tra-la-la... - Tan mateix partiu, comte, dondeta, i soleta en deixeiu, la dondé. Tra-la-la... Si al menos en diguéssiu, dondeta, quuin dia tornareu, la dondé. Tra-la-la... - Jo espero que per Pascua, dondeta, a veure'm tornareu, la dondé. Tra-la-la... La dama es desconsola, dondeta, d'estar sola al castell, la dondé. Tra-la-la... La Pascua ja s'acosta, dondeta, ja espera al marit seu, la dondé, Tra-la-la... Puja dalt de la torre, dondeta, per vigilar si el veu, la dondé. Tra-la-la... Ja en veu tornar els patges, dondeta i los soldats també, la dondé Tra-la-la... Tots duen robes negres, dondeta, que els arriben als peus, la dondé. Tra-la-la... Ja en veu tornar els patges, dondeta, però el comte no ve, la dondé. Tra-la-la... -No em diríeu, els patges, dondeta, el meu marit on és, la dondé. Tra-la-la... -Comtessa, la comtessa, dondeta, aviat ho sabreu, la dondé. Tra-la-la... Prou us traureu les gales, dondeta, de dol us vestireu, la dondé. Tra-la-la... El comte de l'Estela, dondeta, mai més ja no el veureu, la dondé, tra-la-la... que n'ha mort a la guerra, dondeta, com toca a un cavaller, la dondé. Tra-la-la... El dia de l'enterro, dondeta, pertot gran dol i hagué, la dondé. Tra-la-la... De cavallers i nobles, dondeta, n'hi anaven més de cent, la dondé. Tra-la-la... I a la branca més alta, dondeta, hi canta un estronell, la dondé. tra-la-la... que diu amb son llenguatge, dondeta, sempre de cara al vent, la dondé; tra-la-la... -Malïdes les guerres, dondeta, i aquell qui les va fer, la dondé; tra-la-la... perdició de dozelles, dondeta, i morlt de cavallers, la dondé. Tra-la-la.…