El casament desfet

Les guerres ja són armades, les de França i Portugal; el fill del comte don Pere l'han cridat per general. (bis) La trista de la comtessa no feia més que plorar. - Per què ploreu, la comtessa? No solíeu pas plorar. (bis) - Per què no he de plorar, el comte, si veig que us n'haveu d'anar? - Si al cap de set anys no torno ja us podeu tornar a casar. (bis) - No ho mana pas Déu del cel ni la Santa Trinitat, que mentres el comte visqui comtessa es torni a casar.- (bis) La setena ja és passada, vuit anys 'viat complirà. Un dia, mentre menjava, son pare li va parlar: (bis) - Per què no us caseu, comtessa, per què no us heu casat, ja? - Com em casré, mon pare, si el comte no s'ha mort pas? (bis) Deu-me la benedicció que jo l'aniré a buscar.- Va vestir-se de romeua i en camí se'n va posar. (bis) Pels boscos i les muntanyes mai para de caminar; camina de nit i dia, sense beure ni menjar. (bis) Camina de nit i dia sense ni mai reposar; quan va ser al cap de set dies la romeua es va cansar. (bis) Quan va ser al cap de set dies la romeua es va cansar i a l'ombra d'una font viva la romeua es deturà. (bis) Mentre que se'n deturava un patge veu arribar que portava un cavall blanc que l'emmenava a abeurar. (bis) Quan la bèstia hagué begut el patge la duu a ensellar. - No em diries tu, el bon patge, per qui enselles el cavall? (bis) -Pel meu senyor, el comte Pere, que esta nit s'ha de casar. - No em diries tu, el bon patge, on el podria trobar? (bis) -Pugi dalt de la gran sala d'aquell palau que allí hi ha, vagi dalt de la gran sala i allí el trobarà.- (bis) Li demana una almoina per amor i caritat: - Som vinguda de la Itàlia i no he dut res per gastar. (bis) - Si tu véns de la Itàlia, quines noves hi ha d'allà? La muller del comte Pere, saps si és morta o què fa? (bis) - De la dama que em parleu, quines senyes podeu dar? - El faldellí que portava el día que es va casar (bis) més de cent dobles valien l'or i la plata que hi ha i altres tantes jo en daria si ara el pogués contemplar.- (bis) La romeua es treu els guants i l'anell d'or li mostrà. se n'aixeca el guardapeus i el faldellí li ensenyà. (bis) Tot eren plors i rialles per les cambres del palau perquè les amors primeres maqi no es poden oblidar. (bis) Els comtes estan alegres, la promesa trista està; mentrestant els comtes reien ella tot era plorar. (bis) S'agafen per ses mans blanques i no es saben deixar anar; s'agafen per ses mans blanques i a casa a se'n van tornar. (bis)