1¾«Œ El testament d'Amèlia L'Amèlia està malalta, la filla del bon rei; metges la van a veure, metges i altra gent. - Filla, la meva filla, i quin mal és el teu? - Mare, la meva mare, penso prou que ho sabeu: metzines me n'heu dades, que matar-me voleu. - Filla, la meva filla, d'això us confessareu; després de confesar-vos, el testament fareu. - El testament que faci, vós, mare, ja el sabeu: el vestit d'or i plata, en 'sent morta, em poseu: el millor per mortalla per adornar el cos meu, també el mantell de perles, el coixí i vel d'argent. - Malaguanyada roba, que tota us podrireu. - El cos ha de podrir-se, doncs la roba també: que es podreixin les pompes, l'ànima vagi al cel. - Filla, la meva filla, a mi, què em deixareu? - Mare, la meva mare, a vós, el marit meu, que us el tingueu en cambra tothora que vulgueu, perquè el vetlleu de dia tant com de nit ho feu. besant-lo i abraçamt-lo tal com fa temps sabeu, que ara no us faré nosa a l'hora que ho fareu. - Filla, la meva filla, que m'ho perdoni Déu: és un fals testimoni que vós filla, em poseu. - Son pare ho escoltava amb un ministre de Déu: - Filla, la meva filla, què és això que dieu? - Ai pare, lo meu pare, en cartes ho trobareu; metzines me n'heu dades perquè matà'm voleu. -la meva filla, d'això us confessareu; després de confesar-vos, el testament fareu. - El testament que faci, vós,€—wŒsŒ€—ÿÿÅÿÿòÿÿôÿÿ#ÿÿSÿÿUÿÿƒÿÿ³ÿÿµÿÿãÿÿÿÿÿÿJÿÿzÿÿ|ÿÿ²ÿÿÞÿÿàÿÿÿÿCÿÿEÿÿuÿÿ¡ÿÿ£ÿÿÕÿÿÿÿ ÿÿ:ÿÿjÿÿlÿÿ›ÿÿÌÿÿÎÿÿýÿÿ,ÿÿ.ÿÿ^ÿÿŽÿÿÿÿ Arialvós, el marit meu, que us el tingueu en cambra tothora que vulgueu, perquè el vetlleu de dia tant com de nit ho