1LEl comte acusat Al palau del rei hi falta un cavall; el rei diu al comte si l'hi ha robat. - Senyor, no ho he fet, ni fet ni pensat. - Ja el posa en pres, pres i ben tancat. no veu sol ni lluna, ni ms claredat que per una arquera que hi ha al seu costat. Si l'en van a veure sos nobles companys, i el comte els grillons amaga afrontat. - No els amagueu, comte, no els amagueu pas, hora s de mostrar-los si ja no hi feu tard. - qu diran mos fills vent-me engrillonat? qu diran els nobles vent-me emmanillat? - gira els ulls al cel i, en baixar lo cap, obrira un fuster que unes forques fa. - Fuster, bon fuster, per qui servira? - Per vs, senyor comte, per vs jo les faig. - Feu-me-les ben altes, queles mies carns llops, guilles ni gossos no puguin menjar. Feu-me-les ben altes, que aix me veuran, el rei i la reina des de llur palau. l'anell jo us dar amb un diamant que el jorn demes noces el rei em va dar.- Dalt dle mirador surten a guaitar lo rei i la reina, los prnceps i infants. Ja en digu lo rei: - Afluixa el dogal, afluixa'l, botx, cuita a despenj'l! - Com una lleona la reina crid: - Estira, botx, estreny el dogal! Si el dogal no hi basta, ja t'hi bastar mon cinyell de sedes quecent dobles val, el cinyel de noces que el rei me va dar. - Afluixa, botx, afluixa el dogal.- El botx respon: - Ja n's massa tard; lo comte ja s mort, du l'ha judicat. - qu diran mos fills vent-me engrillonat? qu dirawLs`/@g>[L𑰔0g+ 43/h \7Bi4 7Binii /\ 7, K\7&:<Rcx2IKbx&@VVXq,EY[m%7JLfw !7LN%7JLfw Arialquecent dobles val, el cinyel de noces que el rei me va dar. - Afluixa, botx, afluixa el dogal.- El botx