1 El poder del cant (II) Don Francisco se n'estava tancadet a la pres. Quan se mare en rep la nova ja n'hi ve una gran tristor. Ja n'hi compra una guitarra, que t un so consolador, i a la pres ja li porta que la trempi el seu tenor. - Quan l'haureu a to posada cantareu una can. - Quina cantaria, mare, quina cantaria, jo? - La que cantava el teu pare a la nit de l'Ascensi. - Don Francisco la cantava amb to enamorador. Els ocells, aix que el senten, es paren per sentir el so; les eugues que van per terra s'adormien de tristor; els infants de les bressoles s'adormen amb el seu so; tots els patges de la reina no saben caminar, mo. La reina s'ho escoltava des del ms alt mirador. Ja pregunta a n'els seus patges: - Qui s aquest cantador? - Aquest s el Don Francisco que est tancat en pres. - Ja respon aix la reina: - Per fill el voldria jo. - Ja responia la infanta: - Per marit, mare, el vull jo. - La reina mana als seus patges que el treguin de la pres. La resposta que els hi feia, que no se'n vol anar, no; que no hi ha ms galant vida que estar tancat en pres. or. - Quan lws%?Yvx,@BBc !#<Vx BBa~!#<Vx B Arialdor? - Aquest s el Don Francisco que est tancat en pres. - Ja respon aix la reina: - Per fill el voldria jo