Decidits a prendre totes les mesures positives necessàries per a promoure la tolerància a les nostres societats, per tal com la tolerància no és només un principi valuós sinó també una condició necessària per a la pau i el progrés econòmic i social de tots els pobles, declarem, amb aquesta finalitat, el que segueix:

1.1. La tolerància és el respecte, l'acceptació i l'estimació de la riquesa i de la diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d'expressió i de les nostres maneres d'expressar la nostra qualitat d'éssers humans. La tolerància és encoratjada pel coneixement, l'obertura d'esperit, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de creença. La tolerància és l'harmonia en la diferència. La tolerància no és pas només una obligació d'ordre ètic: és també una necessitat política i jurídica. La tolerància és una virtut que fa possible la pau i contribueix a substituir la cultura de la guerra per una cultura de la pau.

1.2. La tolerància no és ni una concessió, ni una condescendència, ni complaença. La tolerància és, en primer lloc, el reconeixemenet dels drets universals de la persona humana i de les llibertats fonamentals dels altres. En cap cas la tolerància no pot ser invocada per justificar atemptats a aquests valors fonamentals. La tolerància ha de ser practicada pels individus, els grups i els estats.

1.3. La tolerància és la clau de volta dels drets humans, del pluralisme (inclòs el pluralisme cultural) de la democràcia i de l'estat de dret. La tolerància implica el rebuig del dogmatisme i de l'absolutisme, sosté les normes enunciades en el conjunt dels instruments internacionals relatius als drets humans.

1.4. D'acord amb el respecte als drets humans, la pràctica de la tolerància no significa tolerar la injustícia social ni renunciar a les pròpies conviccions, ni fer concessions en aquest aspecte. La pràctica de la tolerància significa que cadascú és lliure de triar les seves conviccions i reconeix que l'altre gaudeixi de la mateixa llibertat. Significa l'acceptació del fet que els éssers humans, que es caracteritzen naturalment per la diversitat del seu aspecte físic, de la seva situació, de la seva forma d'expressió, dels seus comportaments i dels seus valors, tenen el dret de viure en pau i de ser tal com són. També significa que ningú no té el dret d'imposar les seves opinions als altres.

Article 2. El paper de l'estat

2.1. La tolerància, pel que fa a l'estat, exigeix la justícia i la imparcialitat en matèria de legislació, d'aplicació de la llei i d'exercici del poder judicial i administratiu. Exigeix igualment que cadascú es pugui beneficiar de les oportunitats econòmiques i socials sense discriminació. L'exclusió i la marginalització poden conduir a la frustració, a l'hostilitat i al fanatisme.

2.2. Per tal d'instaurar una societat més tolerant, els estats han de ratificar les convencions internacionals relatives als drets humans i, si és necessari, elaborar una nova legislació per tal de garantir una igualtat en el tractament i les oportunitats dels diversos grups i individus que composen la societat.

2.3. És essencial per a l'harmonia internacional que els individus, les comunitats i les nacions acceptin i respectin el caràcter multicultural de la família humana. Sense la tolerància, no pot haver-hi pau i sense pau no pot haver-hi desenvolupament ni democràcia.

2.3. La intolerància pot adoptar la forma d'una marginalització dels grups vulnerables i la seva exclusió de tota participació en la vida social i política, o bé la forma de la violència i de la discriminació envers aquests grups. Tal com afirma la Declaració sobre la raça i els prejudicis racials, "Tots els individus i tots els grups tenen el dret a ser diferents". (Art. 1.2.)

Article 3. Dimensions socials

3.1. En el món modern, la tolerància és més necessària que mai. Vivim una època marcada per la mundialització de l'economia i per una acceleració de la mobilitat, de la comunicació, de la integració i de la interdependència, per migracions i desplaçaments de població de gran abast, per la urbanització i la mutació de les formes d'organització social. Com que ja no hi ha ni una sola part del món que no estigui caracteritzada per la diversitat, l'ascens de la intolerància i els enfrontaments constitueix una amenaça potencial per a totes les regions. No es tracta pas d'una amenaça limitada a un o altre país, sinó que es tracta d'una amenaça universal.

3.2. La tolerància és necessària entre els individus, així com al si de la família i de la comunitat. La promoció de la tolerància i l'aprenentatge de l'obertura d'esperit i de la solidaritat, s'ha de fer a les escoles i les universitats, en l'educació no formal, a les llars i als llocs de treball. Els mitjans de comunicació han de jugar un paper constructiu tot afavorint el diàleg i el debat lliures i oberts, propagant els valors de la tolerància i posant l'accent en els perills que pot provocar la indiferència davant de l'expansió d'ideologies i de grups intolerants.

3.3. Tal com afirma la Declaració de la UNESCO sobre la raça i els prejudicis racials, s'han de prendre mesures per tal d'assegurar la igualtat en dignitat i en dret dels individus i dels grups humans a tot arreu on sigui necessari. En aquest sentit, cal una atenció particular per atendre els grups socialment vulneables o econòmicament febles, a fi d'assegurar-los la protecció de les lleis i les normes en vigor, sobretot en matèria d'allotjament, de treball i de salut, de respecte a l'autenticitat de la seva cultura i dels seus valors tot facilitant sobretot a través de l'educació, la seva promoció i la seva integració social i professional.

3.4. Convé realitzar estudis científics adequats i posar en marxa xarxes a fi de coordinar la resposta de la comunitat internacional a aquest repte planetari, incloent-hi l'anàlisi, segons els mètodes de les ciències socials, de les causes profundes d'aquests fenòmens i de les mesures eficaces a adoptar per fer-hi front, així com a través de la recerca i l'observació, a fi de donar suport a les decisions dels estats membres en matèria de polítiques generals així com la seva acció normativa.

Article 4. Educació

4.1. L'educació és el mitjà més eficaç per prevenir la intolerància. La primera etapa d'aquest procés consisteix a ensenyar als individus quins són els seus drets i les seves llibertats a fi d'assegurar el seu respecte i alhora promoure la voluntat de protegir els drets i les llibertats dels altres.

4.2. L'educació per la tolerància ha de ser considerada com un imperi prioritari; per aquesta raó és necessari promoure mètodes sistemàtics i racionals d'ensenyament de la tolerància centrats en els origens culturals, socials, econòmics, polítics i religiosos de la intolerància, que constitueixen les causes profundes de la violència i de l'exclusió. Les polítiques i programes d'educació han de contribuir al desenvolupament de la comprensió, de la solidaritat i de la tolerància entre els individus així com entre els grups ètnics, socials, culturals, religiosos i lingüístics i les nacions.

4.3. L'educació per la tolerància ha de proposar-se fer front a les influències que porten a la por i a l'exclusió de l'altre i ha d'ajudar a fer que cadascú desenvolupi la seva capacitat exerceixi un judici autònom, dugui a terme una reflexió crítica i raoni en termes ètics.

4.4. Ens comprometem a promoure i a aplicar programes de recerca en ciències socials i d'educació per la tolerància, els drets humans i la no violència. Per tant, s'ha de donar una atenció especial a la millora de la formació dels ensenyants, dels programes d'ensenyament, del contingut dels manuals i dels cursos i d'altres tipus de materials pedagògics, incloses les noves tecnologies educatives, per tal de formar ciutadans solidaris i responsables, oberts a les altres cultures, capaços d'apreciar el valor de la llibertat, respectuosos de la dignitat dels éssers humans i de les seves diferències i capaços de prevenir els conflictes o de resoldre'ls per mitjans no violents.

Article 5. Compromís d'actuar

5.1. Ens comprometem a promoure la tolerància i la no violència per mitjà de programes i d'institucions dels camps de l'educació, de la ciència, de la cultura i de la comunicació.

Article 6. Dia internacional per la tolerància

6.1. Per tal de mobilitzar l'opinió pública, d'assenyalar els perills de la intolerància i de reafirmar el nostre compromís i la nostra determinació d'actuar a favor de la promoció de la tolerància i de l'educació per a la tolerància, proclamem de forma solemne el dia 16 de novembre com a Dia Internacional anual per la tolerància.