| La industrialització al Baix Llobregat |
 |
|
Una societat agrària en transformació
|
|
Les activitats no agràries en una societat no agrària: el Baix Llobregat a finals del segle XVIII Com és lògic, en la societat predominant rural del Baix Llobregat hi havia activitats de diversos tipus, a més de les agrícoles. Aquest fet es pot demostrar observant la realitat en diferents localitats. Sabem, per exemple, que al Papiol el nombre d'habitants que no eren pagesos va passar de 15 al segle XVI a 120 dues centúries més tard. Les restes materials donen testimoni, igualment, d'activitats preindustrials a Esparreguera, entre les quals hi ha el Fabricó Cal Figueres, que es dedicaven a la preparació del cotó a la fabricació d'aiguardent. Els nuclis llaners del nord: Olesa de Montserrat i Esparreguera Sens dubte, a l'etapa preindustrial, l'activitat no agrícola més arrelada al Baix Llobregat estava relacionada amb l'elaboració d'una matèria primera d'origen agrari: la Ilana, La indústria Ilanera es concentrava a la zona nord, si bé tenim testimonis de la presència, discreta i esporàdica, d'aquesta activitat, per tant, de paraires, en d'altres zones de la comarca, com Sant Vicenç dels Horts, el Papiol, o Cornellà de Llobregat. La indústria Ilanera d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera, situada als contraforts de Montserrat, es va convertir en una via de canalitzar parcialment les energies i la capacitat de treball de molts joves. A mitjan segle XVIII, és a dir, quan es configuren els trets de la indústria Ilanera moderna a Catalunya, aquestes dues localitats baixllobregatines van arribar a produir tants articles de Ilana com Sabadell i Terrassa. En canvi, durant els darrers anys de final de segle, la indústria catalana cedeix el primer lloc al cotó. L'èxit momentani dels nuclis Ilaners d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera s'explica perquè aquestes poblacions disposaven d'una mà d'obra abundant i d'una agricultura de secà poc desenvolupada, basada en la vinya i l'olivera, que permetia als pagesos pobres treballar a temps parcial en la indústria. A. Muset, especialista en aquesta qüestió, assenyala una relació clara entre creixement demogràfic i activitat manufacturera; una estructura complexa on se sobreposen l'artesanat local, els paraires i el capital comercial. Aquest darrer intervé en el finançament de les primeres matèries, en la comercialització de teixits o en el procés productiu a través dels fabricants no sotmesos a la disciplina dels gremis. AI mateix temps, a Olesa de Montserrat, l'activitat Ilanera està controlada, en part, per fabricants de Terrassa i d'Esparreguera. També hi ha vincles forts entre la indústria dispersa, els comerciants catalans i algunes grans xarxes mercantils de l'època. Els productes d'Esparreguera i d'Olesa de Montserrat tenen sortida al mercat interior, a la vegada que incorporen aquestes poblacions al gran tràfic amb Amèrica. En canvi, la llana no va donar lloc a una industrialització de la comarca. Desviament de recursos vers altres negocis, confiança excessiva en l'actuació protectora de I'Estat i emigració de la mà d'obra qualificada són els elements que s'apunten per explicar la decadència. El nucli de Martorell A final del segle XVIII, Martorell és una localitat agrícola que produeix blat, oli, llegums, vi i fruita. Des de molt abans, aquesta localitat estava molt relacionada econòmicament amb Barcelona, entre altres coses pel comerç de vins. De la importància que tenia l'activitat sedera, en donen fe tant les fonts primàries com les secundàries «Tothom fa punta», afirma un viatger anglès que recorre Catalunya en aquelles dates. A més, a la mateixa zona que ocupava un molí fariner construït pel comerciant M. Elies, al costat del riu Llobregat, apareixen altres activitats tan dispars com la paperera, la manipulació del coure o la llanera. Gràcies a l'aportació del capital barcelonès, Martorell participa en les primeries del procés de transformacions profundes que experimenta la societat catalana amb els inicis de la filatura del cotó. En efecte, un fabricant, J. Vilaregut, s'instal·la a la vila i equipa la seva fàbrica amb màquines angleses. Són els primers símptomes d'un canvi que hauria d'esperar anys per esdevenir important i durador. Les paraules que N. Oller va dedicar a d'altres zones de Catalunya s'apliquen aquí també. Segons l'autor, quan les màquines van començar a funcionar «el soroll mudà de to: era el del vent que assota un canyar, barrejat amb cops pregons i el xiulet metàl·lic del carro de la selfactina». La seda de la Vall Baixa A la vall baixa del riu Llobregat, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, una part petita de la població, sobretot la femenina, es dedicava a l'activitat sedera. Coneixem els noms de les filadores i dels filadors de seda d'aquests pobles. El quadre següent recupera els de les persones ocupades en aquesta activitat a Molins de Rei: A FINALS DEL SEGLE XVIII
Font: Elaboració pròpia a partir del Libro donde se notan todos los sujetos que están aprobados para ejercer la hilanza de seda en todo el Principado, fons de la Junta de Comerç, Biblioteca de Catalunya. Un altre exemple diferent és Sant Feliu de Llobregat, que és el lloc triat per alguns personatges rics de Barcelona com a lloc d'inversió i d'esbarjo. Allí coincideix l'elit barcelonina, tant els nobles i els eclesiàstics com els membres de la burgesia industrial naixent o el patriciat urbà. Aquest fet marca la vida social de la ciutat, amb els hereus de les famílies pageses de velles nissagues santfeliuenques, que complementen llurs ingressos agrícoles amb d'altres de procedència mercantil. La població es compon de pagesos, persones actives del sector terciari, menestrals i pobres. El primer grup el formen els petits propietaris, els bracers, els jornalers, els parcers i alguns propietaris grans. El segon, les professions liberals, els negociants i el clero. En l'últim esglaó social, hi figuren els pobres, és a dir, els treballadors i els captaires. Encara que estem en una societat d'Antic Règim, no hem de pensar que I'organització sigui simple. Els pagesos recorren als censals per aconseguir uns quants diners i complementen l'activitat amb arrendaments municipals. A més de dedicar-se a llur ocupació principal, els menestrals inverteixen de forma selectiva en terres molt rendibles, sobretot en les de vinya, i competeixen amb els pagesos en els arrendaments municipals. Els gremis donen estructura al món laboral santfeliuenc. La seda apareix com la principal activitat amb característiques protoindustrials i desenvolupa un paper de complement en els ingressos familiars d'algunes famílies pageses i artesanes. |
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 3 |
|