| La industrialització al Baix Llobregat |
 |
|
La industrialització
|
|
La industrialització a les portes de Barcelona: l'Hospitalet de Llobregat A l'Hospitalet de Llobregat, un territori tan proper a Barcelona que prolonga I'espai econòmic de la gran ciutat, es perfila una tendència doble: rep els efectes secundaris de les zones amb un creixement econòmic espectacular a I'últim quart del segle XIX i continua depenent, en part, de I'economia agrícola. A mitjan segle XIX s'estableixen a la localitat una sèrie d'indústries especialitzades en les operacions finals de l'elaboració del cotó (emblanquiment, tint, aprest i acabats) i en la fabricació dels productes necessaris per a les esmentades activitats (midó i tints). Una d'aquestes fàbriques i un molí de paper van servir d'emplaçament a la indústria pròpiament moderna del cotó a l'Hospitalet. L'empresa Mena Rocaver (1875), més tard convertida en Martí Rodés, va aprofitar part de les naus alliberades per Aprestadora Espanyola; Sucesores de A. Basté (1882) va ocupar els locals d'un molí tancat un parell d'anys abans. En continuïtat però també en ruptura amb la tradició comarcal, l'Hospitalet rep l'activitat sedera en ple segle XX. El 1906, la Vilumara, empresa originàriament barcelonina, trasllada el centre de producció a l'Hospitalet, municipi amb una disponibilitat àmplia de sòl industrial, ben comunicat amb Barcelona i dotat de condicions climàtiques adequades per treballar la seda. |
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4 |
|