| La industrialització al Baix Llobregat |
 |
|
La industrialització es consolida
|
|
La diversificació de la indústria L'eixamplament de la base industrial Electrificar requereix l'equip necessari per a centrals, fàbriques, tallers, habitatges o establiments de tot tipus. S'ha de destacar, doncs, en aquest sentit, el paper que van interpretar el petits constructors d'aparells elèctrics del país que, algunes vegades, van significar el punt de partida per a la fundació de grans negocis i, d'altres, van estar condemnats a desaparèixer. Per escassos, els exemples que donarem resulten altament significatius: així es va esdevenir amb F. Canalias, titular de la primera central elèctrica a Molins de Rei i fabricant d'aquests tipus d'aparells a Sant Boi de Llobregat, o amb el taller de construcció d'electromotors de J. Torras, a l'Hospitalet. Cornellà de Llobregat ofereix el cas emblemàtic per excel·lència d'aplicació del teixit productiu per compte de l'electricitat. Marginalment inserit en l'àrea llanera i sedera, incorporat a I'expansió tèxtil i metal·lúrgica en connexió amb Barcelona, Cornellà de Llobregat acull la Sociedad General de Cables Eléctricos i l'empresa Acumuladores Eléctricos S.A., a més d'atraure la inversió estrangera en el sector d'equip elèctric. Però l'exemple més significatiu de gran empresa l'ofereix Siemens. Utilitzant la filial espanyola, Siemens-Schuckertwerke absorbeix l'empresa La Indústria Eléctrica, que des de 1908 havia protagonitzat alguna temptativa d'establir-se a Cornellà. La primera, aporta la tecnologia (patents, alguns elements de fabricació, tècniques comercials... ), mentre que la segona aporta tallers, equips i obrers acostumats a la disciplina de fàbrica. Poc després de la fusió (juliol de 1910), la nova fàbrica de Cornellà de Llobregat es posa en funcionament (1911). La Siemens Schukert-Industria Eléctrica va introduir els sistemes moderns de fabricació a grans sèries i a base de peces intercanviables, és a dir, l'anomenat sistema americà de fabricació. Fixem-nos ara en Sant Feliu de Llobregat, localitat que havia comptat amb un focus seder i que havia assistit a la implantació de la indústria del cotó. Aquí, les empreses recorreran a electromotors per pastar el pa (I. Camprubí Iglesias o R. Soler), premses de vins (F Alamán), fàbriques de productes químics (P. Álvarez), torns de lampisteria (J. Arias o J. Estapé), tallers metal·lúrgics (L. Roig), de ceràmica (R. Martí Camprubí) o de fosa (F. Moreno, F. Ribas Florensa, F. Ribas Mayol), sense oblidar les serres de cinta ni les màquines de perforar, de moldre, d'imprimir o de picar carn. Poblacions allunyades de l'epicentre de la industrialització, zones periurbanes o centres de tradició antiga queden, igualment, incorporades al procés diversificador. Així s'esdevé a Pallejà, Esparreguera i Sant Andreu de la Barca amb les fàbriques de carbur i de calci, o bé a Sant Just Desvern amb l'empresa Auxiliar de la Construcción, fundada el 1917 i destinada a produir ciment pòrtland artificial, que consumia molta energia. La diversificació de la indústria es manifesta també amb productes nous que, a la vegada, afecten noves localitats de manera diversa. El petroli Un altre dels pilars de la transformació energètica fou el petroli, necessari per alimentar els motors d'explosió en general i l'automòbil en particular. En aquesta modalitat energètica, el Baix Llobregat va acollir a Cornellà l'empresa Sabadell i Henry (1906), que pot ésser considerada com la primera refineria de petroli a I'Estat espanyol. En un principi es va dedicar a destil·lar quitrans i, després, a refinar petroli a partir de crus pesants d'importació. Amb una capacitat de tractament propera a les 30.000 tones anuals el 1913, fou la planta més important en funcionament fins al 1930. Les grans empreses del delta Al ram seder, l'empresa Vilumara introdueix nous tipus de productes. A partir de 1929 passa de la seda natural al raió de forma gradual i es recolza en dues grans empreses especialitzades en fibres artificials: SAFA (1923) i la Seda de Barcelona (1918). Altres noms, potser no tan citats, confirmen I'orientació innovadora en el mateix ram. Es tracta de la Cia. Anónima Dubler, de Sant Boi de Llobregat, o de Courtaulds Hispania, S.A. de l'Hospitalet de Llobregat. En consonància amb una altra especialització comarcal antiga de l'època preindustrial, si bé a escala diferent i variant-ne la localització, s'instal·la al Prat de Llobregat I'empresa La Papelera Española (1917). Juntament amb La Seda, pertany a la categoria de grans consumidors d'energia elèctrica, com ho demostra la quantitat elevada de motors instal·lats (913,5 cavalls, mentre La Papelera Española en disposava de 5.309,2). D'altra banda, en un moviment més retardat, la comarca atrau algunes de les empreses més significatives del període batejat com a «segona revolució tecnològica». Generalment eren empreses que feien un consum intensiu d'aigua i d'energia. La llista s'amplia amb nous béns com l'alumini i l'acer de forn elèctric, produïts per F. López, A. Schuster o Aluminio Hispano-Suiza, als establiments de Sant Vicenç dels Horts, l'Hospitalet de Llobregat (Fundición Escorsa) o a Sant Feliu de Llobregat. El 1920, l'empresa Roca S.A. es trasllada de Manlleu al delta del Llobregat, al límit entre Gavà i Viladecans. La situació estratègica de la comarca en relació als transports i la facilitat en el subministrament d'energia i aigua obririen noves expectatives d'industrialització al Baix Llobregat. |
Panoràmica inteior de «La Papelera Española»(El Prat de Llobregat) |
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4 |
|