| La industrialització al Baix Llobregat |
![]() |
|
Fris cronològic
|
| ANY | CATALUNYA | BAIX LLOBREGAT |
| 500 anys a. C. |
Revolució neolítica Etapa Agrària |
|
| finals del segle XVIII |
Revolució indusrial Etapa industrial Introducció de les primeres màquines angleses de filar cotó |
Activitats no-agrícoles: paraires, molins fariners i paperers, fassines. Indústria dispersa a domicili. Treball de la seda a la vall baixa. Nuclis llaners del nord Olesa i Esparreguera |
| 1808/14 | Guerra del Francès aturada de la industrialització | |
| 1819 | Inauguració del Canal de la Infanta de Molins de Rei al mar | |
| 1828 | Instal.lació del primer teler mecànic a Sallent | |
| 1830 | S'aprofiten els salts d'aigua del Canal de la Infanta amb finalitats industrials | |
| 1832 | El primer vapor s'instal.la a la fàbrica Bonaplata. El procés d'industrialització s'accelera. | |
| 1834 | El cotó substitueix la llana i es converteix en la primera fibra de la indústria tèxtil | Herp, Peix i Vilaseca, El Papiol |
| 1835 | Les màquines de filar mecàniques (Mule-Jenny, selfactines, contínues) comencen a substituir les berguedanes, fet que ajudà a la implantació de la fàbrica | |
| 1841 | Ferrer i Cia, El Papiol | |
| 1844 | Fundació de la Banca de Barcelona | |
| 1848 | Primer ferrocarril entre Barcelona i Mataró | |
| 1849 | Presència important de selfactines | I. Quert, Cornellà |
| 1850 | Colònia Sedó, Esparraguera | |
| 1851 | R Ramoneda, Cornellà | |
| 1854 | Destrucció de selfactines | |
| 1855 | Primera vaga general | Ferrocarril de doble via entre molins de Rei i Barcelona |
| 1857 | Primer tel.ler mecànic de vellut, per Jacint Barrau, de Reus | |
| 1858 | Ferrer i Mora, Molins de Rei | |
| 1860 | S'adopta la turbina per a generar energia industrial | |
| 1862 | Can Bertrand, Sant Feliu de Llobregat | |
| 1865 | Fallida definitiva dels alts forns, s'apaga l'últim alt forn català | |
| 1870 | Progressiva mecanització del tissatge | |
| 1875 | Mena Rocaver, L'Hospitalet | |
| 1880 | F. Alsina adapta el teler Barrau per als velluts de cotó | Sala i Cia, Cornellà |
| 1882 | A. Basté, Baix Llobregat | |
| 1890 | Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló | |
| 1893 | Salà i Galtès, Sant Feliu de Llobregat | |
| 1900 | La indústria cotonera catalana era -tenint present la superfície del país i el nombre d'habitants- la segona després del Lancashire britànic | |
| 1901 | Primera fàbrica de ciment al Clot del Moro, Castellar de n'Hug | |
| 1906 | Diversificació energètica a la indústria: gas, petroli, electricitat | Sabadell i Henry, primera refineria de petroli de l'Estat Espanyol, Cornellà Vilumara, L'Hospitalet |
| 1911 | Siemens-Schukert Indústria Elèctrica, Cornellà | |
| 1913 |
Casablancas patenta els «grans estiratges», que facilita el filat de cotó. Producció regular d'electricitat gràcies a la Barcelona Traction Light&Power Co o Canadenca |
Fontanals i Suris, Cornellà |
| 1917 |
Elèctrica de Martorell auxiliar de la construcción, pórtland Sant Just Desvern La papelera Española, el Prat |
|
| 1918 | La seda de Barcelona, fibres artificials,el Prat | |
| 1919 | Vaga de la Canadenca i reconeixement de la jornada laboral de 8 hores | |
| 1920 | La ROCA S.A., Gavà-Viladecans | |
| 1923 | La SAFA, fibres artificials, el Prat |
![]() |
![]() |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 3 |
|