|
Al segle XVIII el Baix Llobregat és una comarca agrària amb illots d'una indústria primerenca localitzats a Esparreguera i Olesa de Montserrat.
.../..
La comarca té una doble fesomia: terres humides a la marina (el delta i les de l'antic estuari) i terra de secà a la muntanya.../... La comarca era majoritàriament terra de secà, excepte una mica d'horta vora el riu, regada amb aigua de molí, que es trobava principalment a la part alta, Olesa, Esparreguera i Martorell. També hi havia horts domèstics regats a força de braços, per al consum propi. Retinguem que inclús les terres del delta, banyades sovint per aigües desbordades del Llobregat, eren conreus de secà, principalment cereals i farratges; el regatge hi fou obra del segle XIX, des del 1819 a l'esquerra (Canal de la Infanta) i des de mitjan segle el canal de la Dreta.
..../...
La major part de la terra, doncs, era de secà, muntanyosa i seca, més aviat estèril, abundant en licorella -part alta de la comarca, massís de Sant Ramon-, apta per a la vinya; calcària -Corbera, Sant Ponç- i pedregosa. Els al·luvions del Llobregat eren més fèrtils, però també hi havia indrets de terra sorrenca i salina. La qualitat de la terra, unida a la manca d'adob orgànic i a una tècnica encara massa rudimentària, feia que el rendiment hi fos en general escàs (...)
.../....
Des de feia molts segles hi havia el costum de conrear el blat. Durant la primera meitat del segle XVIII es tractava d'una economia en bona part d'autoconsum; el blat era el principal aliment humà (...) complementat pel llegum -faves, mongetes, cigrons-. El vi es cultivava en vinyes a la muntanya, però també emparrat en
arbres al delta (vi grec). Es sembrava ordi i civada com a farratge. Vora al riu l'horticultura, i als pobles de la zona central de la Comarca -Sant Joan Despí, Sant Feliu, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles, Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent i fins a Sant Boi- fruita: préssecs, peres, pomes, sobretot a les voreres del Llobregat en forma de camps de fruiterars. L'olivera tan sols abundava a la part alta de la comarca, als peus de la muntanya de Montserrat: Abrera, Olesa, Esparreguera i Collbató.
Aquest panorama agrari canviaria en el transcurs de la segona meitat del segle
XVIII, gràcies a la gran expansió de la vinya com a cultiu comercial, que cobriria de ceps els vessants muntanyencs a banda i banda del Llobregat.»
|
|
