No estem mai sols
No estem mai sols. Hi ha sempre
quarante-sis contínues que ens vetllen
i metxeres insignes
de principis de segle.
Tenim la por ficada al cos;
sovintegen tan poc els dies festius!
Tant treballar ens taca la pell
d'oli de màquines,
de pols de màquines,
de ferum de màquines.
Se'ns contagia l'epilèpsia
de les pentinadores,
i el dinamisme excessiu
dels dobladors suïssos,
i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre
gairabé vint-i-tres mil pues
i llur terrible seqüela;
i els horaris tan rígids
i els plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre
la gent; però la gent no compta.
El que compta és l'espai que ocupen
i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa
perjudica el progrés.
Estigueu-ne segurs: s'apropa el dia
que tots tindrem una ànima metàl·lica.
Miquel Martí i Pol, La Fàbrica-1959
|
- Fes una llista de noms de màquines de filar que apareixen en el text.
- De quines coses es queixa el treballador segons la poesia?
- Per què diu que la gent no compta? Què és, doncs, el que compta?
- Per què et sembla que diu que arribarà un dia que tots tindrem una ànima metàl·lica?
- Observa la fotografia de l'Annex 7 i feu una roda d'opinions de la classe de les coses que hi resulten més sorprenents.
- Fes una redacció sobre com et sembla que devien ser les condicions de treball dels obrers del segle passat.
De mica en mica, però, els obrers van anar aconseguint unes millors condicions de treball. La lluita va ser llarga i dura.
- Com et sembla que lluiten els obrers per millorar les seves condicions de treball?
- Agafa un diari i retalla les notícies que facin referència a qüestions sindicals. Feu un col·loqui a classe sobre alguna d'elles.
|
