| El Modernisme al Baix Llobregat |
 |
|
L'arquitectura modernista
|
|
L'arquitectura modernista va tenir un caràcter autòcton, fruit principalment de la ideologia nacionalista propugnada en el moment de desenvolupament de l'estil. Es fonamentava, doncs, en la recuperació de les arrels de la cultura catalana que es trobaven màximament representades en l'Edat Mitjana. Es tornaren a emprar els materials constructius tradicionals com el maó, que era utilitzat com a element estructural i decoratiu, i l'arquitectura medieval, sobretot la gòtica, amb una interpretació molt personal que combinava elements gòtics amb d'altres florals. Es revitalitzà el treball artesanal, que havia caigut en l'oblit, i els vells oficis propis de l'Edat Mitjana com el treball del vidre, que s'introduí en les cases particulars per a decorar finestres i tribunes, el treball del ferro forjat, emprat sobretot en les reixes d'entrada dels edificis, i el treball de la ceràmica, que s'utilitzava com a element decoratiu (trencadís ceràmic) o en els arrimadors. Els oficis del passat s'adaptaren a la nova realitat del tombant del segle mitjançant l'ús de nous materials, de les noves tècniques descobertes en aquest moment i de l'utillatge industrial. Entre els arquitectes modernistes, juntament amb el desig de recuperació d'elements del passat, hi hagué una ànsia de modernitat i de progressisme que els portà a construir els seus edificis amb les tècniques més avançades com les estructures de ferro. Així en un mateix edifici coexistiren elements tradicionals amb d'altres més innovadors. El Modernisme va ser un estil fonamentalment decoratiu. Hi hagué un esclat de colors, de formes i figures diverses com motius florals, animals o figures femenines, que ompliren les façanes de la majoria d'habitatges construïts en aquell moment. En un mateix edifici s'integraven totes les arts: arquitectura, escultura, ceràmica, vitralls, etc. L'arquitecte, alhora que projectava i construïa un edifici, també s'ocupava de la seva decoració i molt sovint ell mateix en dissenyava les peces decoratives. El Modernisme fou, doncs, un estil molt singular, creatiu i prolífic en els anys del tombant del segle. |
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm.1 |
|