El Modernisme al Baix Llobregat

Els arquitectes modernistes

 
 

Cada un dels arquitectes modernistes tenia un estil molt personal i característic que es feia palès en els edificis que construïa. Per aquest motiu, és facilment recognoscible l'empremta i intervenció de cada arquitecte en les seves obres.   Hi va haver dues generacions d'arquitectes modernistes. Els integrants de la primera foren els que finalitzaren els seus estudis d'arquitectura en la dècada dels anys 80 i els que definiren l'estil cercant un nou llenguatge arquitectònic que s'adeqüés als desigs de modernitat.   Un fet cabdal va marcar l'inici de les seves obres: l'Exposició Universal del 1888. A partir d'aquest esdeveniment, les obres d'aquests arquitectes s'anaren succeint durant els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, i evolucionaren progressivament quant a estil. La segona generació estava formada per arquitectes pertanyents ja al nou segle, els quals foren els continuadors de l'estil fins que es produí un cansament envers aquest tipus d'arquitectura i decaigué el Modernisme.   Tres grans noms cal recordar a l'hora de parlar d'arquitectes modernistes: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), els quals destacaren per la seva important producció arquitectònica.   Lluís Domènech i Montaner va ser un dels principals arquitectes que posaren les premisses del nou art. Juntament amb el seu col·laborador Antoni Maria Gallissà (1861-1903) va fer el primer esforç de recuperar els oficis artesanals reunint diversos artistes en el seu taller anomenat el "castell dels Tres Dragons", que havia estat el cafè restaurant de l'Exposició Universal.   Josep Puig i Cadafalch -destscable com a arquitecte, historiador i polític- interpretà en els seus edificis l'estil gòtic d'una manera molt personal combinant elements característics d'aquest estil, com l'arc apuntat, amb d'altres procedents del gòtic europeu i amb motius de caire vegetal.   El tercer gran geni fou Antoni Gaudí que adoptà l'actitud de plantejar una nova plàstica i uns nous mètodes compositius investigant noves formes amb materials que provenien de la tradició artesana. Gaudí construí els seus edificis amb un estil més lliure i va ser més autònom que la resta d'arquitectes modernistes. Si Antoni Maria Gallissà va ser el col·laborador més estret de Domènech i Montaner, de Gaudí ho fou Francesc Berenguer i Mestres (1866-1914), malgrat que en tingué d'altres també importants com Joan Rubió i Bellver (1871-1952), Josep Maria Jujol (1879-1914) i Cèsar Martinell (1888-1973) en les seves primeres obres de caire agrari.   Tot aquest conjunt d'arquitectes i molts d'altres van fer possible l'existència de l'arquitectura modernista per tot Catalunya i ens van deixar belles edificacions que en l'actualitat constitueixen un important patrimoni arquitectònic.

Castell dels Tres Dragons, avui Museu de Zoologia (Barcelona)

 

Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm.1