| El Modernisme al Baix Llobregat |
 |
|
Gaudí i els seus col·laboradors
|
|
La Colònia Güell L'arquitecte mundialment conegut Antoni Gaudí, autor entre altres obres de la Sagrada Família deixà també la seva empremta arquitectònica a la nostra comarca, concretament a la Colònia Güell, una de les colònies industrials més notable de Catalunya pel fet que posseeix una bona mostra d'edificis civils i industrials pertanyents al estil modernista. Tota colònia industrial era un conjunt format per una fàbrica i habitatges i serveis per als obrers com l'escola, la cooperativa de consum, l'església, etc. Generalment estaven situades al costat dels principals rius catalans (Llobregat, Ter i Cardener) per aprofitar l'energia hidràulica com a força per posar en funcionament les màquines, i es dedicaven principalment a la producció de teixits. La Colònia Güell fou fundada l'any 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi a la finca agrícola que havia adquirit el seu pare al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Es distingia de la resta de colònies per tres fets:
Dins la part residencial els col·laboradors de Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver, van construir alguns edificis destacables. El primer que trobem és Ca l'Ordal, obra d'ambdós arquitectes construïda aproximadament l'any 1894 com a residència de tres famílies de pagesos. En la seva construcció els arquitectes van jugar amb la possibilitat constructiva del maó adoptant una original solució per a la galeria de solana i per a les xemeneies. Una altra obra conjunta dels dos col·laboradors de Gaudí va ser la cooperativa de consum on els treballadors anaven a comprar i obtenien els productes a més baix cost. Data del 1900 i destaca pel treball del maó sota el balcó i en la cornisa. Al mateix any, Joan Rubió i Bellver construïa Ca l'Espinal, la vivenda de l'administrador de l'empresa. L'arquitecte aprofità la ubicació de l'edifici a l'encreuament de dos carrers per accentuar-ne la cantonada amb una tribuna feta completament de maó. Cal destacar també el perfil goticista de les finestres i la filigrana del maó. Uns anys més tard, concretament el 1910-11, Francesc Berenguer i Mestres erigí l'escola i la casa del mestre i les uní amb un pont formant un gran arc i decorat amb elements curvilinis esglaonats. La casa del mestre està solucionada de forma més original que l'escola a causa de la presència a la cantonada d'un torreó amb merlets un pinacle cònic recobert de ceràmica vidriada verda, que ens recorda els típics torreons d'un castell medieval. Ambdues construccions tenen un caràcter marcadament volumètric. Mentre Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver aixecaven aquests edificis, Gaudí va començar a treballar en l'església de la Colònia Güell, un dels edificis avui més admirats. Aquesta obra respon a l'encàrrec que féu Eusebi Güell i Bacigalupi al seu arquitecte predilecte. Van transcórrer 10 anys des de l'encàrrec de l'obra l'any 1898 fins que Gaudí començà l'edifici. Gaudí volia que l'església de la colònia fos un obra de gran valor arquitectònic. Per aquest motiu, abans de la seva construcció va fer una maqueta com a element per a calcular el pes que havien d'aguantar les columnes, el seu grau d'inclinació i la forma dels arcs. Aquest laboriós estudi va ser un precedent de la Sagrada Família. El projecte de Gaudí consistia en una cripta que no havia de ser subterrània, com en la majoria dels casos, i al damunt l'església. Es desconeixen els motius pels quals Gaudí abandonà les obres l'any 1914 deixant només construïda la cripta, que avui és utilitzada com església. En la realització de la cripta, Gaudí va prendre com a font d'inspiració la naturalesa. D'acord amb aquest principi emprà materials i estructures que no contrastessin amb l'espai que envoltava l'edifici, un bosc ple de pins. Els materials que va considerar més adequats van ser la pedra de basalt de tipus volcànic, el maó i el maó recuit, que tenia una tonalitat fosca perquè estava massa cuit, i que generalment era desaprofitat per les bòbiles. Les estructures eren molt innovadores i molt estudiades (columnes torçades, voltes i arcs parabòlics, etc.). A l'interior de la cripta la combinació de materials i estructures continua. El sostre està format per un conjunt de nervis fets amb maó i sostinguts per quatre columnes de pedra basaltica a la part central i de maó als laterals que distribueixen l'espai de l'oval irregular que forma la planta. Els bancs també van ser dissenyats per Gaudí. En aquesta obra Gaudí va demostrar plenament el seu enginy i la seva vàlua com a arquitecte. |
  Projecte original de la cripta (Colònia Güell)   Vista general de la cripta (Colònia Güell)
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm.1 |
|