La immigració, en general, es produeix a «filades», per parentiu o per amistat: cosins, amics. Aquest és un testimoni d'Antonio: «mis padres cuando se plantean vender lo poco que tienen. Lo único que tenían era ropa. Mi padre se vende un abrigo, mi madre se vende un anillo, los muebles, y dicen que nos vamos a Barcelona porque tenían un pariente en Barcelona. Aquí nos vinimos y llegamos el 30 de mayo de 1950». Paqui hi tenia la germana, i ens diu: «Cuando acabé el colegio, la EGB, nos vinimos aquí, porque tenía dos hermanos bastante más mayores que ya vivían aquí... conforme íbamos acabando el colegio nos íbamos viniendo para acá».

La majoria dels homes que vingueren havien nascut abans del 39. Gairebé tots són fills de pares republicans i d'esquerres. La dada important és que la majoria emigren després de la «mili» i, per tant, tenen més de 20 anys. Molts han vingut sols, i després tornen al seu poble a casar-s'hi o es casen aquí. És una nova generació de la classe obrera que tindrà una pràctica sindical nova.