El moviment obrer (1939-1978)

Del camp a la ciutat: el fenomen migratori com a factor
de transformació de la comarca

 
 
Tipus d'immigració

La immigració, en general, es produeix a «filades», per parentiu o per amistat: cosins, amics. Aquest és un testimoni d'Antonio: «mis padres cuando se plantean vender lo poco que tienen. Lo único que tenían era ropa. Mi padre se vende un abrigo, mi madre se vende un anillo, los muebles, y dicen que nos vamos a Barcelona porque tenían un pariente en Barcelona. Aquí nos vinimos y llegamos el 30 de mayo de 1950». Paqui hi tenia la germana, i ens diu: «Cuando acabé el colegio, la EGB, nos vinimos aquí, porque tenía dos hermanos bastante más mayores que ya vivían aquí... conforme íbamos acabando el colegio nos íbamos viniendo para acá».

La majoria dels homes que vingueren havien nascut abans del 39. Gairebé tots són fills de pares republicans i d'esquerres. La dada important és que la majoria emigren després de la «mili» i, per tant, tenen més de 20 anys. Molts han vingut sols, i després tornen al seu poble a casar-s'hi o es casen aquí. És una nova generació de la classe obrera que tindrà una pràctica sindical nova.

Les dones tenen un paper actiu en el fenomen migratori. Hi ha les dones dels homes immigrants i sindicalistes. També hi ha les que han arribat amb els pares quan eren nenes o adolescents, part d'una immigració patriarcal. Finalment, d'altres arriben soles, adolescents o joves, i utilitzen la immigració com una estrategia de canvi i de mobilitat social. La majoria d'aquestes entren al mercat de treball, normalment a la fàbrica, i formen part d'una generació nova de dones sindicalistes.



Creixement demogràfic entre 1900 i 1986. Font: L'Economia del Baix Llobregat. Caixa de Catalunya (1989)




Inversions industrials a la comarca (1964-1980)



 

Pàgina següent
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4