Un dels valors de les lluites obreres al Baix Llobregat va ésser, sens dubte, la participació i la unió de la població civil amb les lluites i reivindicacions dels treballadors. Pel que fa en això, les Associacions de Veïns varen tenir una importància cabdal.

La forta industrialització de la comarca, amb la implantació de grans empreses i la immigració des d'altres terres de l'estat, fa que les famílies visquin els problemes que els homes pateixen a la fàbrica. Per la seva banda, aquests lluiten també per aconseguir els serveis mínims: mercats, transport, sanitat, escoles, etc., que la ràpida i precària urbanització no havia creat. Es dóna una confluència entre les lluites veïnals i la de les fàbriques. És una mateixa lluita de classe.

Els estudiants s'incorporen a l'activitat política a partir de 1970. Els Instituts i les Escoles de Formació Professional són punts de referència que els permeten conèixer i debatre la realitat social i política. Sorgeix un moviment estudiantil que lluita contra la Ley de Educación i contra la repressió, i que fa seves les reivindicacions econòmiques, sindicals i polítiques dels treballadors i de la població.

Es dóna una vinculació entre el moviment estudiantil i les lluites obreres i veïnals. Molts dels dirigents polítics i sindicals de la transició, i fins i tot del present, tant de CCOO com de la UGT, van créixer i es van formar en el moviment estudiantil dels anys setanta.