TEXT 1 En Vicenç García es lleva cada dia a les quatre del matí. Ha de ser a la fàbrica a les sis, però per arribar-hi ha de caminar tres quarts d'hora llargs fins a la parada de l'autobús que passa a les cinc del matí. En Vicenç arriba a la fàbrica a tres quarts de sis. Té temps de canviar-se de roba i saludar els companys i companyes fins que sona la sirena que anuncia l'inici de la jornada. Els espera la cadena de muntatge amb el seu ritme constant i monòton. Avui, però, sembla que la rutina s'ha trencat i comenten airosament el rètol que s'han trobat al taulell d'anuncis que notifica la disminució del temps de producció per al cobrament de la «prima». El maleït cronòmetre plana sempre sobre el seu cap i és com una tortura. Aquest nou cronometratge els sembla intolerable perquè, a la pràctica, significa que és gairebé impossible arribar a la producció assenyalada i, per tant, cobrar aquest plus que fa augmentar una mica el seu raquític sou. En Vicenç, durant tot el matí, no pot deixar de pensar en les dificultats que té la Maria, la seva dona, per fer arribar la setmanada, ja que no li agrada gens haver de recórrer que li fiïn a la botiga. Evidentment no pot permetre's que li redueixin un sou que no li arriba. Per això pensa que anirà a trobar l'enllaç sindical perquè negociï amb l'empresa una revisió dels temps. En acabat de dinar, i abans d'incorporar-se de nou a la feina, va a cercar-lo; aquest li diu que ja ho plantejarà a la propera reunió del jurat d'empresa, però no li dóna gaires esperances perquè, ja ho sap, hi ha una majoria d'enllaços a favor de l'empresa. En Vicenç treballa pensarós però a la més mínima oportunitat comenta amb els companys la situació. Cap al final de la jornada se li acosta en Joan Sierra i li diu que l'única solució que tenen és trobar-se fora de la fàbrica per poder discutir, organitzar-se i introduir-se al comitè en les properes eleccions sindicals per solucionar tots aquests problemes. Alguns companys ja ho fan i, si ho vol, pot anar demà als locals de la Parròquia a les set de la tarda. En Vicenç plega aquella tarda a dos quarts de set, com sempre, i durant tot el trajecte va pensant en la conveniència d'anar l'endemà a la reunió. Arriba a casa a les vuit del vespre, els nens són a punt d'anar a dormir. Decididament, ja ho té clar, demà anirà a la reunió.

TEXT 2 La Teresa Gutiérrez no ha dormit gaire perquè en Xavier, el petit dels seus cinc fills, ha passat tota la nit amb mal d'oïda. Al matí, però, ha matinat per arreglar els esmorzars i portar els fills a l'escola, on fan EGB. El proper curs el noi gran ha d'anar a l'Institut però no n'hi ha cap al barri. L'any passat ja havia d'estar construït però ni n'han començat les obres. Per això, a la porta de l'escola, unes quantes mares comenten que aquesta nit totes han d'anar a la manifestació que ha convocat l'Associació de Veïns per lliurar una carta i mil cinc-centes firmes a l'Ajuntament demanant que no es retardi més la construcció de l'Institut. La Teresa retorna a casa capficada pensant com podrien trobar una plaça escolar per al seu fill. El sou ja no els arriba i, per tant, no poden ni plantejar-se de buscar una plaça fora del barri. No podrien pas pagar el transport i la despesa que suposa. A casa recull el petit i el porta al metge, que li recomana que el visitin a l'hospital perquè probablement caldrà operar-lo, però que hi ha una llista d'espera tan llarga que serà molt difícil. En tornar a casa fa la feina i prepara el dinar i a la tarda va a casa d'una veïna perquè l'ajudi a tallar uns pantalons d'una peça de roba que va comprar al mercat. És una estona distesa en què comenten els seus problemes, les seves angúnies, les seves esperances... Avui la Teresa està disgustada i, a la vegada, preocupada per l'Antoni, el seu marit. No és mai a casa, perquè en sortir de la feina sempre ha d'anar a alguna reunió i torna a casa a les tantes de la nit. Ella sempre tan sola amb els fills! Però, a més a més, l'altre dia es va aixecar a mitjanit per anar a escampar uns papers en els quals, segons li va dir, demanaven que tots els treballadors de la comarca se sumessin a la vaga general en solidaritat amb Laforsa. La Teresa creu que s'està embolicant massa, i el més preocupant és que si l'enxampen anirà a la presó.

TEXT 3 La Conxita Valls ha arribat tard a la feina i el plus de puntualitat se li ha anat en orris. El motiu ha estat que no ha sentit el despertador perquè a la nit se li han fet les quatre de la matinada estudiant l'examen d'Història que té aquest vespre a l'Institut. La Conxita treballa des de fa dos anys. Va haver de buscar feina quan el seu pare va ser acomiadat en el conflicte de la Seat. El seu pare està inclòs en unes llistes negres de treballadors acomiadats i titllats de revolucionaris que corren per totes les fàbriques i, evidentment, mai més no ha trobat feina. La Conxita, encara que treballa, vol continuar estudiant perquè li agradaria molt dedicar-se a l'ensenyament. Juntament amb altres joves ha organitzat un grup d'esplai dins del centre cívic del barri i els caps de setmana organitzen activitats per als nens i les nenes. Al centre cívic s'hi troba molt bé perquè hi té molts amics amb inquietuds i ganes de canviar i millorar la societat. Per això, no fa gaire, han format una comissió per a fomentar la lluita per aconseguir unes millors condicions de vida en el barri. De tota manera això li crea una certa preocupació, perquè és molt conscient que sota la dictadura en què es viu les comissions de barri són clandestines i si els pesquen poden anar a la presó.

Qüestions per al debat

1. A partir del text 1, digueu quines característiques podeu deduir sobre les condicions de vida dels treballadors.
    
   
2. Què signifiquen en el text els següents conceptes: plus de productivitat, sou, setmanada, prima, enllaç sindical, jurat d'empresa, comitè. Pots utilitzar el glossari del llibre de consulta.
    
   
3. Per què creieu que els treballadors s'havien de reunir fora de l'empresa? Per què a la Parròquia?
    
   
4. Què eren les eleccions sindicals? Per a què servien? Qui les convocava? Qui les controlava? Quina diferència hi ha entre les primeres eleccions sindicals, als anys 60, i les actuals?
    
   
5. A partir del text 2, digueu quines eren les condicions de vida en els barris. De quins problemes es parla en el text? Quins altres problemes creus que hi havia? Què eren i quina funció tenien les Associacions de Veïns?
    
   
6. Quin paper jugaven les dones en les reivindicacions de millors condicions en els barris? Us sembla lògic que siguin les dones les que més hi participen? Per què?
    
   
7. Què feia la Conxita? Podríem trobar una situació semblant actualment entre els joves? Quines diferències i semblances podeu establir entre ella i una jove d'avui? Quina era la situació del pare de la Conxita? Creus que era normal aquesta situació a l'època de la dictadura? Què eren les comissions de barri? Què significa que eren clandestines?