|
El Baix Llobregat va ser una comarca molt activa del moviment obrer a les dècades dels seixanta i setanta. Es feien multitud d'assemblees ais locals d'algunes parròquies, a la muntanya i, en els darrers anys del franquisme, als locals del Sindical Vertical. A aquestes assemblees acudien treballadors i treballadores de totes les fàbriques de la comarca, s'exposaven els conflictes de cada empresa i es constatava que els problemes els afectaven a tots de manera similar. De mica en mica es va anar articulant un sentiment de solidaritat col·lectiva. L'exponent màxim d'això s'expressa a les vagues generals del Baix Llobregat de 1974 i 1976. La primera, el juliol de 1974, entorn del conveni del metall i en solidaritat amb les empreses SOLVAY i ELSA. La segona, els dies 4 i 5 de desembre de 1974, en protesta per la carestia de vida. I la tercera, el mes de gener de 1976, en solidaritat amb els treballadors de LAFORSA que havien estat acomiadats de l'empresa. A través d'aquestes i d'altres experiències es va anar creant un sentiment d'identitat comarcal.
Llegeix el text i contesta les preguntes que et proposem.
|
|
Nosaltres, els de CCOO, manàvem a la comarca, el governador civil era més important que nosaltres, però nosaltres ens relacionàvem amb molta gent. No és que influíssim personalment, però teníem lligams, arrels, de tot arreu. Jo, per exemple, venint de Barcelona, vaig arribar a tenir un sentiment comarcal. A Barcelona no tenia sentiment de pertànyer a cap lloc. En realitat no el tenia perquè Barcelona és un monstre i bé, jo era d'allí i ja en tenia prou. Però aquí sí que vaig tenir sentiments. Per què? perquè creia que jo també l'havia creat aquesta comarca, perquè, bé, la comarca ve de molt enllà, però la veritat és que de comarca després del franquisme no n'hi havia. Arran del moviment obrer es va anar estructurant tot això.
Jo crec que aquí, al Baix Llobregat, és difícil tenir sentiment de comarca perquè no hi ha un centre com Sabadell o Terrassa al Vallès. Aquí no hi ha un centre, aquí hi ha 20 pobles dispersos. La consciència de comarca a la gent li va donar el moviment obrer, en la lluita de la Intersindical, amb totes les lluites aquelles. Per aquests motius hi va haver intents d'integrar altres poblacions a la comarca com Olesa de Montserrat, Castellbisbal, Esplugues o Sant Just Desvern.
Quan Comissions estava ja estructurada i nosaltres estàvem en un local, que no era el de l'OSE, vam fer la marxa contra l'atur que va durar una setmana. Llavors vam coordinar tots els municipis. Era el principi de la democràcia. Vam fer que ens rebessin a cada poble. Allí arribàvem i, per exemple, anàvem a dormir a una escola o a on fos, ens donaven menjar a tot arreu i vam fer una volta per tota la comarca durant una setmana o 10 dies. Vam sortir 80 o 100 aturats de Cornellà i s'hi va anar incorporant gent. Va sortir a la tele... Bé, fets com aquest en vam fer molts i llavors això anava calant i creava identitat de comarca, ens sentíem del Baix Llobregat.
Vicenç París, treballador de la HOUNTER-DOUGLAS de Sant Feliu de Llobregat.
|
|
