El temps del romànic al Baix Llobregat

La formació del país

 
 

La violència feudal. La Pau i Treva La violència feudal, moguda pels nobles, afectava tothom, no solament els nobles i llurs guerrers, sinó també els clergues i els monjos, els pagesos i tots els estaments de la societat.   Hi arribà a haver tanta inseguretat que l'Església, a instàncies del bisbe Oliba de Vic (que era també abat de Ripoll i de Cuixà), instituí el moviment de la pau i treva de Déu, la qual, a fi de protegir persones i béns, consistia a establir la prohibició de fer la guerra en determinats dies i en determinats llocs. Es formaren això les sagreres* de les esglésies, la immunitat* de les quals s'estenia per una zona de trenta passes a l'entorn del temple.   Les primeres violències feudals de què tenim notícia al Baix Llobregat foren ocasionades per la rebel·lió del noble Mir Geribert contra l'autoritat del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Aquell arribà a fer cavalcades* i depredacions pel terme d'Eramprunyà, que era domini comtal. A Castellví de Rosanes era el feudatari* del senyor feudal* el qui cometé actes de pillatge contra homes i dones del terme i arribà fins i tot a violar la pau i treva que regia al monestir benedictí de Sant Genís. A Castellbisbal la rebel·lió dels feudataris contra el bisbe i els seus homes afectà el lloc de Sant Quintí. Les darreres violències feudals es visqueren en el segle XIII, quan els nobles coalitzats s'enfrontaren a la monarquia. En patiren especialment les conseqüències els habitants de les terres reials que gaudien de franquesa*, però també els pagesos del terme del castell de Cervelló que, per fugir-ne, emigraren a la Catalunya Nova; les monges cistercenques de Valldonzella, per causa de la inseguretat en què vivien, hagueren d'abandonar el lloc on s'havia fundat el seu monestir, en terme de Santa Creu d'Olorda, i es traslladaren prop de les muralles de Barcelona.

Sant Quintí de Castellbisbal

 

Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2