| El temps del romànic al Baix Llobregat |
 |
|
L'art romànic
|
|
Els castells romànics del Baix Llobregat La majoria dels castells del Baix Llobregat havien estat erigits a partir del moment en què el Llobregat es convertí en frontera entre francs i sarraïns (801). Només a Castellví de Rosanes hi ha restes d'una fortificació anterior, d'època romana, la bella torre mestra que centra el castell medieval. Però les fortificacions aixecades en temps de frontera hagueren de ser reconstruïdes posteriorment amb una obra més solida. Va ser al segle XI, principalment, i en alguns casos al XII, que s'efectuaren aquestes reconstruccions. Al Baix Llobregat els castells més importants, centres de grans baronies, foren els de Cervelló, Castellví de Rosanes i Eramprunyà. A més del castell principal, dins el seu terme territorial tenien altres fortificacions secundàries i hi havia diverses parròquies. Tots tres van ser reconstruïts al segle XI, en plena expansió del romànic. En tots tres es poden reconèixer dos recintes, el sobirà o superior, on es dreçava pròpiament el castell, la fortalesa més inexpugnable, i el jussà o inferior, més baix, tancat també per una muralla que sol incloure entre d'altres construccions la capella del castell. Segons la configuració del terreny, els dos recintes es troben l'un a continuació de l'altre, com a Cervelló i a Eramprunyà, o bé l'un dintre l'altre, com a Castellví, on el recinte jussà, a un nivell inferior, envolta el sobirà, més alt. A part d'aquests tres castells més importants, el Baix Llobregat, com antiga terra de marca, tenia molts altres castells d'origen antic. La majoria d'aquests castells que daten de la primera ocupació del territori (s. IX) foren reconstruïts fonamentalment en el segle XI. Però com que la majoria d'aquests castells van ser reconstruïts després de cada guerra, després de cada batalla, de la majoria només es conserven murs tardans (Voltrera), vestigis testimonials dels seus orígens, com el de Sant Pere Sacama, enforcat sobre unes parets de roca natural, o ruïnes (Collbató, Rosanes, emplaçat sobre la vila de Martorell). En canvi, el castell del Papiol, reconstruït al segle XV i restaurat fa pocs anys, està molt ben conservat. Va pertànyer als comtes de Barcelona, que el 1115 l'infeudaren* als germans Arnau Pere i Bernat Pere Despapiol. A la planta baixa conserva restes preromàniques i romàniques. En general allò que distingeix les reformes romàniques dels castells és, en el segle XI, un petit aparell* molt característic semblant al de les esglésies de l'època; s'hi basteixen murs i muralles i torres, generalment rodones, mentre que en el preromànic (segles IX-X) l'aparell era d'espiga i les torres rectangulars molt irregulars. En el romànic militar dels segles XII i XIII els carreus* són més grans i més ben tallats i les construccions en general més solides. Però, a més dels castells, hi havia torres soles, com la de Benviure (Sant Boi), la torre Salbana (Santa Coloma) o la de Sant Joan Despí. |
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2 |
|