El temps del romànic al Baix Llobregat

Itinerari

 
 

El castell de Cervelló, d'on eixí l'estirp dels Cervelló, va ser un dels principals castells del Baix Llobregat i centre d'una àmplia baronia o demarcació feudal. Al seu peu s'aixeca l'antiga parròquia del terme, que era dedicada a Sant Esteve (avui a Santa Maria dels Socors o de Cervelló). Per veure-la s'ha de demanar la clau a l'ajuntament.   Des de la N-340, tot just després d'haver passat la moderna parròquia de Cervelló, modernista, surt en direcció sud un trencall que ens portarà a l'església i al castell. Aquest, quasi al cim del turó ocupat per una moderna urbanització, queda a mà esquerra, molt amagat per la vegetació.   El castell de Cervelló és documentat el 904, quan el fill i hereu del comte Guifré, el comte Guifré Borrell, juntament amb el bisbe de Barcelona, Teuderic, procedí a organitzar el repoblament del terme. Els comtes Ramon i Ermessenda, el 992, el van vendre a un dels seus homes, Enyec Bonfill, que serà l'estirp del llinatge dels Cervelló. El castell ocupa la part superior d'un penyal estret i llarg. Les construccions s'agrupen en dos recintes. A ponent, per on s'accedeix a la fortificació (per tots els altres costats hi ha espadats naturals), s'alcen les restes del recinte sobirà o superior, amb una torre mestra de planta rectangular. Era la part més fortificada del castell. Sota seu, al recinte jussà o inferior, hi ha, arruïnada, la capella del castell i moltes cavitats excavades a la roca -entre d'altres una cisterna- que ens parlen de l'ocupació d'aquest recinte com a lloc d'habitatge o poblat. Sota aquesta plataforma, situades en un replà inferior, hi ha unes estances mig excavades a la roca, entre les quals, sota la cisterna, una sala, que no podia haver estat la presó, coberta amb volta apuntada. Pertot, restes de murs i de muralla.   Sota el castell hi ha l'antiga parròquia del terme del castell, que era dedicada a Sant Esteve. És un edifici romànic, de la fi del segle XI, amb un absis magnífic, ornamentat amb arcuacions i lesenes a l'exterior i a l'interior amb arquets sobre columnes. Té un bell cimbori de vuit costats, ornamentat també amb arcuacions i bandes llombardes. La porta va ser refeta al segle XVI. Prop de l'absis i una mica més lluny, sobre unes roques planes, hi ha sepultures de forma antropomorfa, que daten del segle X.   Per completar la visita anirem a Sant Ponç de Corbera, que era el monestir que construïren els senyors de Cervelló. Per accedir-hi cal anar al poble de Corbera (de Dalt) i demanar la clau a la rectoria. Seguirem aleshores la carretera que duu al veïnat de l'Amunt i més enllà d'aquest, sempre per l'esquerra, arribarem a Sant Ponç. L'església romànica, de mitjan segle XI, és de les millors del seu estil; era la seu d'un monestir benedicti. Té una sola nau i tres absis s'obren al transsepte, ornamentats exteriorment per unes grans arcuacions cegues. L'interior, amb restes molt fragmentàries de pintures a l'absis, impressiona per la seva bellesa arquitectònica, nua, sense ornaments. A destacar la cúpula del cimbori, sobre trompes, i tota la zona de capçalera, a més de la bella façana a ponent. Tot l'exterior és ornat amb arcuacions i bandes llombardes.

 

Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2