El temps del romànic al Baix Llobregat

Glossari
 
 
Alou: Domini territorial ple i lliure.
 
Aparell: Disposició dels carreus d'un mur.
 
Aprisió: Dret de possessió d'una terra a favor del pagès que l'havia colonitzat.
 
Arcosoli: Arcs buidats en el gruix dels murs laterals d'una església per formar petites capelles laterals.
 
Baró: Senyor que tenia el domini d'una baronia.
 
Baronia: Demarcació feudal posseïda per un baró.
 
Bisell: Cantell escapçat obliquament, en biaix.
 
Califa: A l'Islam, cap suprem, que reuneix el poder civil i religiós.
 
Califal: Relatiu o pertanyent al califa o al califat.
 
Califat de Còrdova: Sistema polític de la Hispània musulmana després d'independitzar-se de Damasc (929-1031).
 
Cànon: Conjunt de normes que regulen la proporció.
 
Carlemany: (742 -Aquisgrà 814), rei dels francs (768-814), emperador romano-germànic (801-814), i fundador de l'Imperi Carolingi.
 
Carles Martell: Funcionari reial de la dinastia franca que derrotà els musulmans a Poitiers (732), amb la qual cosa posà fi a l'expansió islàmica cap al nord.
 
Carolingi: Relatiu a Carlemany o a la seva dinastia.
 
Carreu: Pedra tallada en forma de paral lelepípede.
 
Cavalcades: Expedició armada de saqueig i de càstig.
 
Catalunya Nova: Part de Catalunya conquerida o repoblada en temps de Ramon Berenguer IV (1131-1162): territoris de Lleida i Tortosa i Camp de Tarragona.
 
Catalunya Vella: Territori al qual sembla limitar-se al començament del segle XII el nom de Catalunya. És la part que, havent estat conquerida als sarraïns al llarg de diverses etapes, era sota domini dels comtes catalans des del segle IX. El seu límit meridional era el Garraf i l'occidental les serres que separen les conques de l'Anoia i del Segre.
 
Cimbori: Cos cilíndric aixecat sobre el creuer que serveix de base a la cúpula.
 
Comtat: Unitat territorial sota l'administració d'un comte.
 
Creuer: Lloc on s'encreuen nau i transsepte, a vegades emprat erròniament com a sinònim de transsepte.
 
Cripta: Recinte subterrani d'una església sota el presbiteri.
 
Cúpula: Volta semiesfèrica.
 
Feu: Dins el feudalisme, objecte (generalment terres o càrrecs) del pacte feudal entre el senyor i el feudatari.
 
Feudatari: Beneficiari o vassall del senyor.
 
Fidelitat, jurament de: El que el feudatari havia de prestar al senyor.
 
Francs: Pobles d'origen germànic establerts a la Gàl·lia, on fundaren el regne dels francs.
 
Franqueses: Exempció de prestació de càrregues o imposts.
 
Guifré I de Barcelona, el Pilós: (840-897), comte de Cerdanya i Urgell i de Barcelona, Girona i Besalú. Iniciador de la dinastia comtal del casal de Barcelona. Ja al segle XI era considerat com a pare de la pàtria.
 
Immunitat: Exempció de la jurisdicció comtal o reial.
 
Imperi Carolingi: Imperi de Carlemany o dels seus successors de la dinastia carolíngia (800-925), que es considerava la continuació de l'Imperi Romà d'Occident.
 
Infeudar: Cedir en feu un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria jurisdiccional.
 
Lesenes: Contraforts estrets i de poc gruix que, amb les arcuacions, ornamenten les façanes i els exteriors dels absis romànics.
 
Llombard: De la Llombardia; dit també del primer romànic i de l'ornamentació de lesenes i arcuacions que en decora les façanes exteriors.
 
Marca Hispànica: Territori, a la futura Catalunya, establert per Carlemany com a límit meridional del seu imperi enfront dels sarraïns, que arribava fins el Llobregat.
 
Mossàrab: Individu que sota domini islàmic conservà la religió cristiana; dit especialment dels monjos cordovesos repobladors de les terres lleoneses sota Alfons III de Lleó i de l'art que hi practicaren.
 
Oliba: (971-Cuixà 1046). Figura magna de l'església del segle XI. Abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic, propulsor de la Pau i Treva i constructor d'esglésies i monestirs.
 
Paries: Tribut que els sarraïns pagaven als comtes catalans.
 
Pau i Treva: Moviment eclesiàstic que, amb la col·laboració del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres feudals, protegint persones i béns.
 
Remença: Redempció que el serf havia de pagar al senyor per trencar els vincles de servitud i poder abandonar la terra.
 
Sagreres: Terreny que envoltava les esglésies, posat sota la immunitat i protecció eclesiàstica.
 
Sarraí: Musulmà.
 
Senyor: Posseïdor d'una senyoria (territori) feudal.
 
Servitud: Condició de serf; subjecció a un senyor i domini feudal que no podien abandonar.
 
Taifes, regnes de: Estats que sorgiren després de la caiguda del califat de Còrdova (1031).
 
Transsepte: Nau transversal d'una església.
 
Trompes: Element arquitectònic de forma cònica i limitat per un arc de mig punt que s'aplica per passar de planta quadrada a circular o octogonal.
 
Usdefruit: En el feudalisme, dret d'ús d'un bé aliè.
 
Vassallatge: Servitud, element intergrant del vincle feudal.
 

 Pàgina següent
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2