El temps del romànic al Baix Llobregat

	Annex 3. Documents primaris
	TEXT 1 Aquest és el jurament de fidelitat prestat per Bernat Guillem, el 1112, al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, recopilat al cartulari del Liber Feudorum Maior, en el qual es recollien els textos dels pactes feudals. Constitueix un jurament de vassallatge com molts altres, que creaven lligams de dependència entre homes lliures. Diu així: «Jo, Bernat Guillem, fill de Sanxa, dona, et juro sobre l'altar consagrat, a tu, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, que d'avui en endavant et seré fidel tant de cos, vida i membres com també per l'honor que ara tens i que d'ara en endavant adquireixis amb el meu consell, en concret del castell de Besalú i de tots els castells i fortaleses pertanyents al seu comtat, i de Castellnou, dels seus castells, fortaleses i terres de conreu o erms que es troben en el comtat de Vallespir, i del castell de Fenollet i de les fortaleses que li pertanyen i del castell de Perapertusa i les fortaleses existents, i del castell de Pena, i que això no et prendré ni en la seva totalitat ni en part. I si home o homes, dona o dones t'ho prenguessin, t'ajudaré a posseir-los, a defensar-los i fer la guerra contra tots els homes o dones fins que no ho recuperis i aixo per la meva fidelitat i sense engany. I del castell de Besalú i de tots els castells i fortaleses et donarà a tu el poder, i et faré senyor prepotent d'avui en endavant, tant si estic aïrat com pacífic, tantes vegades com m'ho demanis, per tu mateix o mitjançant els teus enviats, per la fe que et dec i sense engany. Per Déu i aquestes santes [relíquies].»
	(Citat per Riu i altres, Textos comentados de época medieval, pàg. 525)
	TEXT 2 «En nom de Déu. Sigui cosa manifesta per a tots que jo, Gaufred, comte del Rosselló, i Girard, el meu fill, que nosaltres dos, sense cap coacció i sense cap por a ella, sinó per la nostra lliure voluntat, et donem a tu, Guillem de Pià, i a tota la teva descendència dues monades d'aigua en feu (es desconeix quina quantitat representa exactament), perquè la condueixis a Pià, a través de qualsevol lloc de la teva propietat, a fi de moure amb ella dos molins, que pots construir en el lloc que creguis més oportú i a més amb aquesta aigua pots regar els camps i horts i fer totes aquelles coses que creguis necessàries segons la teva voluntat. Prendràs l'aigua del riu Tet, en el lloc que creguis oportú però serà després que l'aigua hagi pogut ser utilitzada pels molins del Malpàs. Et donem possessió d'aquest aigua perquè tu, com a feudatari, la tinguis i la posseeixis a perpetuïtat i puguis deixar-la a favor dels teus descendents i col·laterals. A més, si tinguéssim algun dret a revocar aquesta donació, sigui per la força, o sigui a causa de la guerra o per qualsevol altre motiu, nosaltres dos, Gaufred, comte del Rosselló i el meu fill Girard, renunciem a aquest possible dret. Si algun home, sigui cavaller o no, o qualsevol dona, justament o injustament, te la volgués prendre a tu o als teus descendents et prometem que amb aquest contracte et serem fidels actors, auditors i defensors, sense tenir cap dubte sobre aquest mateix. (...) Això és l'acordat el 4 idus d'octubre de l'any de l'Encarnació de 1162, regnant a França el rei Lluís.»
	(Citat per Riu i altres, Textos comentados de época medieval, pàg. 538)

 

Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2