|
En quines condicions vivien els homes i les dones de l'època del romànic?
La societat que va veure créixer el romànic estava profundament dividida: Per una banda, la noblesa defensava els seus interessos; per l'altra, els homes lliures estaven sotmesos a una sèrie cada cop més gran de càrregues que van anar eliminant la llibertat dels més pobres. No hi havia esclaus cristians (alguns presoners estrangers eren esclaus), però hi havia serfs.
La diferenciació social s'anà fent cada cop més gran: en menys d'un segle la societat catalana va passar de tenir un centenar o poc més de famílies nobles a tenir-ne quasi un miler.
Els comtes i els vescomtes constituïen la noblesa posseïdora dels dominis territorials que rebia els serveis i les rendes dels pagesos. Els veguers eren representants de l'autoritat en els castells. Estaven vinculats als comtes per un jurament de fidelitat.
Sabem que a la conca de Barberà, entre els segles XII i XIII, els pagesos tenien moltes categories jurídiques:
- Els pagesos aloers eren lliures i petits propietaris (dels alous). Molts d'ells eren aprisiadors o descendents d'aprisiadors, constituïen el grup majoritari de la societat. Eren el poble armat que havia de defensar les terres i les collites i fer avançar les fronteres amb la colonització.
- Els pagesos lliures sotmesos a cens.
- Els pagesos sotmesos a dependència personal, obligats a pagar censos, fer serveis en treball i satisfer taxes arbitràries.
- Pagesos sotmesos a totes les anteriors obligacions i, a més, sotmesos a la terra.
- Pagesos que satisfeien el mateix que els anteriors i, a més, estaven subjectes als mals usos.
A la segona meitat del segle XI i al segle XII, el pagès va trobar-se immergit en un procés de servitud real: pagava per obtenir la possessió útil d'un mas, acceptava fer-hi la seva residència, però havia de pagar també si volia marxar-ne, de manera que estava adscrit a la terra. Igualment, els pagesos estaven sotmesos a tot tipus de pressions i mals usos que provocaren descontentament.
Les propietats públiques eren la terra del fisc, i les explotava l'estat a través dels seus agents. Quan una terra del fisc era atorgada a un agent, se'n deia feu. De la paraula feu prové la paraula Feudalisme. Qui posseïa el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques.
El feudalisme s'instaurà amb força a partir del s. XII a Catalunya i al segle XIII la servitud adquirí estatut legal.
- Per qui eren controlades les terres? Fes dues columnes ordenades jeràrquicament. En una posa-hi els noms de les persones i a l'altra el tipus d'estatut jurídic que tenien, és a dir, el que havien de fer per viure segons la llei de l'època. Què n'opines?
- T'has fixat que el feu era una compensació molt habitual a canvi de serveis? A l'annex 3 tens l'oportunitat de llegir un document original de concessió d'un feu (extret del Liber Feudorum Maior, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó).
Com definiries la paraula «feu»?
- Relaciona la societat i la seva organització amb l'art. Entens ara per què l'art és bàsicament religiós? I per què és tan jeràrquic? Explica això amb una hipòtesi i comenta-ho amb els companys. T'has plantejat mai per què no hi ha restes de cases de pagesos? Explica'n les raons.
|
