El temps del romànic al Baix Llobregat
Fitxes de treball

21	La consagració d'una església
	Aquest document es redactà quan Berenguer, bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, consagrà l'església de Santa Maria de Castelldefels. El text íntegre recull la consagració, els límits de les terres, així com els drets que passen a formar part de l'esmentada església. Destaca la important concessió d'una sagrera. ACTA DE CONSAGRACIÓ DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CASTELLDEFELS. 1100-1106.
	"Per això, el venerable Berenguer, bisbe de la seu de Barcelona (...) disposà la consagració d'una església en honor de Déu, en memòria i honor de Maria, mare de Crist, a la diòcesi de Barcelona, al lloc anomenat Castelldefels. A més, amb l'autoritat pontifical, confirmà per sempre a aquesta església totes les coses que eren o havien d'ésser del seu dret com també les que en el futur pogués adquirir amb l'ajut de Déu, i prohibí sota l'amenaça de l'anatema treure'n res, o disminuir-ho o amagar-ho a la seva justícia. L'esmentada església té termes, predis i alous d'on rep les primícies segons la dotació que l'església té des d'antic. (...). Al moment de consagrar l'església, el mateix Berenguer, i abat del monestir de Sant Cugat, amb el consentiment de tots els germans d'aquest lloc, hi concedí, d'entre els predis propis de Sant Cugat del voltant de l'església, tota la muntanya, que és fundada com a cementiri, amb els delmes i les primícies, perquè ho tingués per sempre de ple dret tal com ho demana la justícia.(...) En consagrar religiosament l'esmentada església de Santa Maria, el mateix bisbe consignà i donà a l'església, repetidament esmentada, la sagrera abans citada amb totes les coses que aquesta església tingués adquirides i les que més endavant pogués adquirir justament. La sagrera serà corroborada sota la seva immunitat. Si algú, des del dia i temps d'avui causava cap dany a alguna persona o algun dels seus béns o sostreia quelcom amb qualsevol mena de robatori, dins els límits esmentats d'aquesta sagrera, tant si és comte com veguer, o jutge o persona de qualsevol categoria, que incorri en sacrilegi segons la sentència dels cànons, atesa la immunitat del lloc. Si algú amb instint diabòlic i amb atreviment temerari infringia aquest decret atorgat pel mateix bisbe repetidament esmentat amb motiu de la consagració de la cristiandat, o el destruïa amb qualsevol mena d'enginy, el mateix bisbe el posava sota la pena d'excomunió fins que a judici de l'església de Barcelona no satisfés a l'esmentada església l'adequada reparació amb tots els seus requeriments."
	Citat a Catalunya Romànica, vol. XX, 1992
	Busca el significat d'aquestes paraules en el diccionari:   diòcesi anatema veguer excomunió delmes imminutat alou predis sacrilegi bisbe sagrera primícies Classifica el vocabulari anterior: Conceptes referits a l'espai geogràfic o al territori Conceptes referits a obligacions econòmiques, jurídiques i privilegis Conceptes referits a persones, posició social, càrrecs Conceptes religiosos         En consagrar-se l'església, aquesta rep un seguit de dotacions. En què consisteixen? Per què les necessita l'església? Qui les pagava? A canvi de què? Investiga què eren les Assemblees de Pau i Treva. Quina relació tingueren amb les sagreres?

 

Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2