 |
 |
Des de les àrees i matèries esmentades anteriorment, es poden fer diverses activitats didàctiques sobre l’exili. Però també des d’altres àrees com la Música i les Ciències de la naturalesa de l’ESO, o des de les matèries d’Història de la música o Biologia del Batxillerat es pot fer una aproximació a l’exili a través de dues personalitats catalanes molt rellevants de la música i la medicina d’aquella època: Pau Casals i Josep Trueta. Dotze activitats per fer dins o fora de l’aula.
Es formen grups de tres o quatre alumnes. Cada grup tria un personatge que va haver d’exiliar-se després de la guerra civil i en reconstrueix la seva biografia. Cada grup exposa la informació recollida sobre el personatge triat i després es fa un debat entorn de les semblances i diferències de les situacions viscudes per cada un. Tot seguit suggerim alguns noms escriptors/es, polítics, metges i compositors. Arderiu, Clementina Per bé que alguns autors van tornar al cap de pocs anys, com és el cas de Carles Riba, Joan Oliver o Mercè Rodoreda, d’altres van ser afusellats (Lluís Companys), van morir a l’exili (Pau Casals), o van tornar a Catalunya uns anys abans de la transició democràtica (Pere Calders). A l’exili, aquests personatges van intentar de refer la seva vida, i adaptar-se als canvis familiars i professionals, socials, culturals i polítics que comportava la nova situació. Alhora, van intentar de mantenir viva la cultura catalana i, sobretot, la llengua. Per això organitzaven certàmens literaris com els Jocs Florals i creaven mitjans de difusió, com revistes i butlletins, i casals catalans. Totes aquestes iniciatives col·laboraren en la tasca de conservació i de difusió de la cultura i la literatura catalanes. 2 Lectura de textos referits a l’exili Molts escriptors o escriptores van seguir l’activitat literària
a l’exili i ens han deixat per a la posteritat obres d’una
gran qualitat literària i que reflectiran per sempre més
el drama que va suposar per a moltes persones el tràgic camí
cap a l’exili. “Corrandes d’exili”, a Saló de tardor
(1947), de de Joan Oliver (Pere Quart). 3 Escenificació de textos d’exili L’objectiu és escenificar poemes, narracions o històries referides a l’exili, seleccionats prèviament. 4 Recerca en grup i exposició a classe sobre la Generalitat de Catalunya a l’exili En aquesta activitat es tracta de comprovar que, un cop capturat
i executat el president Lluís Companys, el va succeir automàticament
Josep Irla, President del Parlament català, que va formar
un govern de personalitats a l’exili, i va nomenar conseller
primer Josep Tarradellas, que més endavant va ser nomenat
president de la Generalitat, càrrec que va mantenir en tornar
a Catalunya l’any 1977. L’activitat consisteix a visualitzar, amb pauta prèvia, un vídeo, pel·lícula o reportatge sobre algun personatge rellevant de l’exili (Per exemple: “Josep Irla, El president oblidat” TV3. 30 minuts) o sobre la guerra civil i l’exili. Podeu consultar la llista de vídeos que citem després d’aquesta proposta d’activitats. 6 Elaboració d’un mapa-mundi sobre els països d’acollida L’objectiu és establir les principals vies de l’exili català i els principals llocs d’acollida en un mapa-mundi. 7 Elaboració de gràfics sobre el nombre de persones exiliades Es tracta d’elaborar un gràfic que contingui el nombre de persones exiliades a cadascun dels principals països d’acollida. La majoria de persones van exiliar-se a França o a Amèrica (sobretot a Mèxic, Xile i Argentina). 8 Lectura d’una novel·la sobre l’exili S’han escrit diverses novel·les sobre l’exili, per exemple, “Quan érem refugiats” de Teresa Pàmies. La lectura es pot treballar a partir d’un qüestionari previ i es pot completar amb la visita al centre de l’autora o autor amb la finalitat de fer un debat sobre el tema. 9 Conferència sobre la diàspora de 1939 L’objectiu d’aquesta activitat és posar-se en contacte, per exemple, amb les associacions Dones del 36 o Amical Mathausen, amb la finalitat que algun dels seus membres facin una conferència al centre sobre les seves vivències personals a l’exili. Els membres d’ambdues associacions varen haver de fugir i exiliar-se perquè eren republicans. En sortir de Catalunya es van trobar amb la Segona Guerra Mundial a Europa i, per tant, van sofrir les conseqüències d’una altra guerra. 10 Recerca d’història oral sobre la guerra civil i l’exili L’alumnat, individualment o en grup, busca i es posa en contacte amb una persona que hagi viscut la guerra civil (normalment del seu entorn familiar, però també es pot recórrer a alguna llar d’avis, etc.). A partir d’un qüestionari elaborat prèviament a classe, es fa l’entrevista a la persona triada. Cal buscar un espai i un temps adequat per fer l’entrevista i enregistrar-la. Posteriorment, cada alumne en fa la transcripció o n’elabora un resum. Finalment, es posen en comú les experiències i s’elaboren unes conclusions. Aquesta mena de recerques afavoreix el treball en valors i els alumnes perceben que la història que s’explica en els llibres és una història protagonitzada per persones senzilles. 11 Visita a la Vajol La Vajol és el poble més petit de l’Alt Empordà
i el que es troba a més alçada (al faldar del pic
de les Salines). Durant els últims moments de la guerra civil
es va convertir en el pas normal cap a França. Per aquest
poble van passar Lluís Companys, president de la Generalitat
de Catalunya; J. A. de Aguirre, lehendakari del govern basc; Manuel
Azaña, president de la República espanyola, l’administració
oficial i moltes de les 50.000 persones que fugien. Si es demana amb temps, es pot fer una entrevista a Miquel Giralt i Fernàndez, alcalde de la Vajol, que també va passar la frontera cap a França amb el seu pare. A més a més, és un gran entusiasta de tots els projectes que ajuden a conservar la memòria històrica d’aquest petit poble de l’Alt Empordà. 12 Els nous exilis o els exilis d’avui A partir de les migracions actuals es poden fer diversos treballs. Per exemple, es pot elaborar un recull de premsa sobre les onades d’emigració de persones de països del Tercer Món cap els països desenvolupats. A partir del recull, es pot fer l’anàlisi de les causes o motius que provoquen els moviments de població actuals i els impediments i problemes que troben per exiliar-se o emigrar. Una altra activitat por ser entrevistar diferents emigrants per
tal de conèixer el conflicte personal que suposa per a una
persona haver d’abandonar el seu país per causes econòmiques
o polítiques, l’arribada i la integració al
país d’acollida, els seus records, etc. En el monogràfic
Història i fons orals (Perspectiva escolar, núm. 265,
maig 2002), hi ha una proposta didàctica (Migracions d’abans
i d’ara, de Genona Biosca), que inclou un model d’entrevista
a un/a emigrant. |
||||
 |
