Ripoll | Vic | Cuixà | Altres monestirs

Entre els anys 950 i 1050 Occident va conèixer un gran renaixement cultural centrat en els monestirs. Els primers monestirs edificats abans de l’any mil són d’estil pre-romànic i els més representatius són Sant Miquel de Cuixà i Ripoll. A finals del segle X es va iniciar un canvi en la manera de construir. Les novetats varen venir de l’abadia benedictina de Cluny, França, i el nou estil que es desenvolupà plenament al llarg del segle XI, XII i part del XIII el coneixem amb el nom de romànic.   Ripoll Santa Maria de Ripoll va ser fundat l’any 879 pel comte Guifré el Pilós, que hi és sepultat. Des del segle X, Ripoll fou el focus cultural més important de Catalunya, que col·laborà activament a cohesionar la Catalunya comtal. Des de Ripoll es difongueren coneixements intel·lectuals i espirituals més enllà de les nostres fronteres. Textos i còdexs escrits a Ripoll varen arribar a part de l’Europa occidental de l’època. El monestir divulgà també manuscrits traduïts de l’àrab sobre geometria, astronomia i aritmètica, convertint-se així en un pont cultural entre el món àrab i la cultura occidental. Evolució de les plantes de Santa Maria de Ripoll A segle XI el monestir s’amplià sota l’impuls de l’abat Oliba i en el XII es construí una magnífica portalada que constitueix l’exemple més reeixit de l’escultura romànica catalana.   Vic   L’actual ciutat de Vic fou ocupada pels àrabs l’any 715. Aquest fet va desorganitzar el territori i va desfer la diòcesi. El comte Guifré I el Pilós va recuperar la ciutat l’any 879. A partir d’aquí es va organitzar un nucli a la part baixa que s’anomenà Vicus Ausonae. Des del segle IX, Vic tingué dos dominis: el comtal, a la part alta de la ciutat, molt a prop del temple romà, i l’episcopal, a la part baixa, al voltant de la catedral. El jove monjo Gerbert va arribar a Catalunya l’any 967 amb el comte Borrell II i la seva esposa Ledgarda, filla del comte Ramon de Tolosa. El comte de Barcelona va encarregar l’educació del monjo al bisbe de Vic, Ató. El bisbe era un gran erudit i un mestre excel·lent amb el qual Gerbert va adquirir molts coneixements, especialment en geometria, aritmètica i astronomia. A més, des de Vic li era fàcil accedir a la biblioteca de Ripoll, on es copiaven llibres que procedien de la cultura oriental. Barcelona també quedava al seu abast. I de Barcelona era un gran amic de Gerbert: Sunifred Llobet. La carta número 24 escrita per Gerbert a Llobet posa de manifest l’amistat entre ells: "Per bé que no mereixo res de la teva part, la teva noblesa i la teva afabilitat em porten a fer-te confiança i abusar de la teva amabilitat. Per això et demano el llibre d’astrologia que tu has traduït. En compensació d’això, demana’m el que vulguis de mi sense cap dubte"   Cuixà   La primera església de Cuixà fou construïda l’any 878 i fou el nucli inicial del monestir benedictí. Al segle X va ser ampliat i finalment l’abat Oliba el completà al voltant de l’any 1045. Fou dirigit per alguns dels personatges amb més influència del moment. Destaca la figura de l’abat Garí, infatigable viatger per les terres de Provença, França, Itàlia i fins i tot Palestina. Amb Garí, el monestir fou un símbol d’obertura exterior. Cuixà és l’únic monestir antic del vessant nord dels Pirineus, avui en territori francès.   Altres monestirs     Sant Pere de Rodes El monestir de Sant Pere de Rodes va ser fundat per l’abat Tassi a finals del segle X. El monestir de Sant Pere va estar molt vinculat a les terres catalanes de l’altra banda dels Pirineus. Des del punt de vista arquitectònic, el monestir de Sant Pere marca la transició entre les formes pre-romàniques i les romàniques primitives.     Sant Benet de Bages L’abadia de Sant Benet de Bages va ser fundada a mitjan segle X pel noble Sal·la, que era veguer del comtat.     Santa Cecília de Montserrat L’abat Cesari va fundar el monestir de Santa Cecília de Montserrat l’any 945. Cesari va intentar restaurar l’arquebisbat de Tarragona però mai va aconseguir ser reconegut com a tal. En l’època de Borrell també es va intentar el mateix en la figura del bisbe de Vic Ató, però també va acabar malament. La restauració de la metròpoli de Tarragona es va aconseguir als inicis del segle XII.