Cronologia     1.200 a.n.e. Els fenicis inicien la navegació comercial cap a l'Extrem Occident. S. XI-X-IX a.n.e Desenvolupament a la Península Ibèrica de les diferents fases de la cultura del bronze. 814 a.n.e. Fundació de Cartago pels fenicis de Tir. 800 a.n.e. Els rodis naveguen per la Mediterrània occidental i funden Roses. s. VIII a mitjans s. VI a.n.e Esplendor de la cultura tartèssica (Tresors d'Aliseda, Carambolo i Evora). 776 a.n.e. Creació de la primera olimpíada. S. VII a.n.e. Regnat del mític Argantonius, rei de Tartessos. 660 a.n.e. Els cartaginesos funden Ebussus (Eivissa). 630 a.n.e. Viatge de Kolaios de Samos a Tartessos. 600 a.n.e. Els grecs de Focea funden Massalia (Marsella) i Empòrion (Empúries). 550 a.n.e. Primeres manifestacions pròpiament ibèriques. 480 a.n.e. Primera derrota cartaginesa davant els grecs. Participació de mercenaris ibèrics. 425 a.n.e. Intensificació del comerç grec. Floriment de la cultura ibèrica. 348 a.n.e. Segon tractat entre Roma i Cartago. Límit de la influència de Roma al cap de Palos. 237 a.n.e. Els cartaginesos desembarquen per primer cop a la Península, travessant l'estret de Gibraltar. 226 a.n.e. Tractat de l'Ebre. Límit entre Roma i Cartago situat al riu Ebre. 218 a.n.e. Els romans desembarquen per primer cop a la Península, per Empúries. 209 a.n.e. Presa de Cartagena pels romans. Revolta dels ilergets. 205 a.n.e. Derrota dels ilergets i mort dels seus caps Indíbil i Mandoni, sublevats contra Roma. 197 a.n.e. Primera divisió administrativa de la Península Ibèrica pels romans: Ulterior i Citerior. Gran rebel·lió dels indígenes. 195 a.n.e. El cònsul Marc Porci Cató sotmet les tribus ibèriques al nord de l'Ebre, d'Empúries cap al sud. Fi de l'oposició ibera als romans. 180-179 a.n.e. Pactes entre indígenes i romans. Inici de la romanització a les ciutats i abandó de poblats ibèrics substituït per villae i ciutats romanes. 154-133 a.n.e. Guerres celtibèriques. 147-139 a.n.e. Revolta de Viriat.