|
Recull de poemes de Pere Quart |
|
Ja és hora que se sàpiga Demano la paraula prèvia. Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!- que jo sóc Jo, que sóc el Centre i l'Àrbitre. Que tots vosaltres, tots, -això anant bé- sou els meus conterranis: parents, veïns, creditors meus, proïsme meu pròpiament dit; que tots els altres, tots, bons i dolents -grocs i negres, antípodes, gitanos- són, a tot estirar i encara gràcies, els meus contemporanis. Sapigueu que: quan us veig, de fet, us suscito, us ressuscito; i en pensar-vos us dono una esperança. Però si us he perdut de vista, mentre us ignoro o us oblido, dormiu el son del just, com se sol dir. No passeu de potències en el sentit més trist de la paraula. Ja ho sé. Molts espereu amb candeletes el dia de cantar-me les absoltes. No us enfileu, si us plau: en el millor dels casos, quan jo mori, tots, tots, bons o dolents, sereu només els meus supervivents. Del llibre Vacances pagades, 1960. 
Vacances pagades He decidit d'anar-me'n per sempre. Amén. L'endemà tornaré perquè sóc vell i tinc els peus molt consentits, amb inflors de poagre. Però me'n tornaré demà passat, rejovenit pel fàstic. Per sempre més. Amén. L'endemà passat l'altre tornaré, colom de raça missatgera, com ell estúpid. No pas tan dreturer, ni blanc tampoc. Emmetzinat de mites, amb les sàrries curulles de blasfèmies, ossut i rebegut, i lleganyós, príncep desposseït fins del meu somni, Job d'escaleta; llenguatallat, sanat, pastura de menjança. Prendré el tren de vacances pagades. Arrapat al topall. La terra que va ser la nostra herència fuig de mi. És un doll entre cames que em rebutja. Herbei, pedram: senyals d'amor dissolts en la vergonya. Oh terra sense cel! Però mireu-me: he retornat encara. Tot sol, gairebé cec de tanta lepra. Demà me'n vaig -no us enganyo aquest cop. Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes com el rebesavi, per la drecera dels contrabandistes fins a la ratlla negra de la mort. Salto llavors dins la tenebra encesa on tot és estranger. On viu, exiliat, el Déu antic dels pares. Del llibre Vacances pagades, 1960. 
Cançó explícita Tant el llibre com la rosa, tant la lluna com el sol. Les albades amb alosa o les nits amb rossinyol. Tant l'amada, que no gosa, com l'amant, que tot ho vol. Tant la casa com la llosa per' tu sol... Vindrà temps que et farà nosa o et serà de poc consol qualsevol, qualsevol cosa, qualsevol. Del llibre Saló de tardor, 1947. 
|
Tirallonga de monosíl·labs
Déu I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull -ei, si pot ser-: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de niu. Un xic de pic i un poc de pac -o un xic de sou i un xic de xec. I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit i un xic de cor i un poc de crit. I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro. Un poc de goig i un xic de bes i un poc de coit. I un xic de gos. I un poc de gas. Un poc del fort i un poc del fluix. I un poc de rom i un poc de fum. Un poc de lloc. I un poc de joc -tres reis, dos nous. I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau. Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem. Un xic de vent. I un poc de neu. I un poc de rou. I un poc de veu -i un poc de vot. I un poc de cant. I un xic de vers. I un xic de ball. I d'art. I d'or. Un poc de peix. I un poc de greix. I un xic de feix. I un poc de gruix. I un poc de carn i un poc de sang; i un poc de pèl. I un poc de fang i un xic de pols. Un xic de flam i un poc de gel. Un poc de sant i un xic de drac. Un xic de risc i un poc de res -i un poc de rus. I un tros de camp i un xic de fruit; un tros de clos prop de la llar amb aus i flors. I un poc de bosc amb pins i brins. I un xic de font. I un xic de riu i un poc de rec i un poc de pont. I un poc de gorg. I un poc de mar i un xic de port. I un poc de llor. Un xic de lli i un poc de cuir i un poc de pell i un xic de fil. Un poc de lluc i un xic de suc. I un poc de porc. I un xic de parc. Un poc de gust i un xic de rang. I a més del meu un poc del seu i un xic del llur. Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple dolç? tosc? sec? moll? greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot. I a més, què vull? Un xic de seny. I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort. I un poc de mort. I un poc de Vós. Ei, si pot ser. Del llibre Circumstàncies, 1968. |