| Activitats |
| Presentació | Conte | Activitats | Observacions |
|
Mural d'opinions
Tothom té dret a dir-hi la seva, encara que n'hi ha alguns que se saben fer escoltar més. Ara us proposem una activitat que permetrà recollir una opinió de cada nen i nena de la classe. Heu de contestar amb una frase curta aquesta pregunta:
Tothom escriurà la seva resposta en una tira de paper, de colors si pot ser. Després totes les respostes es penjaran en un mural, col·locades en conjunts d'opinions coincidents. Per sorteig, un representant de cada grup d'opinions explicarà els motius de la seva preferència. Preguntes sobre el conteOi que us agrada parlar de les pel·lícules que heu vist a la televisió o al cinema? Per què no parlem també de les lectures que fem? Llegint es troben amics imaginaris. Acostumar-se a parlar de lectures és també una cosa molt aconsellable per a passar bones estones. Doncs, posem-nos a recordar algunes coses de la lectura del conte de la Fàtima. Prepareu individualment les respostes a les preguntes que us fem per posar-les després en comú a la classe.
- Quins són els protagonistes de la història? - Quina és la feina del pare de la protagonista? - Quina era la fal·lera del gran Samir? - Què us sembla la seva manera de tractar els súbdits? - Qui resol l'enigma del gran Samir? - Després de saber qui és la persona que resol l'enigma, com reacciona l'emir? - Què passa dotze mesos després? - Què fan els servents amb els presents de l'emir? - Quina estratègia utilitza la Fàtima perquè el gran Samir se n'assabenti que ha estat enganyat pels seus servents? - Per què l'emir aprecia tant la Fàtima? Encara que s'entengui l'argument general del que es llegeix, a vegades hi ha paraules que són noves per a nosaltres. Sempre és interessant buscar el significat d'algunes per ampliar el nostre vocabulari. El que farem ara serà intentar definir, sense consultar cap llibre, cinc paraules del conte. Quan s'acabi aquesta tasca tothom passarà els seus fulls de definicions al company o companya del costat, que hi afegirà les definicions que en dóna el diccionari. Després cada parella de treball podrà valorar el seu olfacte lingüístic Les nostres definicions
- Plomissol: - Enigma: - Pregària: - Súbdit:
- Plomissol: - Enigma: - Pregària: - Súbdit: |
|
|
Endevina, endevinalla. Endevina, endevineta
Bona noia, la Fàtima. Però, oi que ho posa una mica difícil amb els seus enigmes? Per recordar-ho una mica, llegirem una altra vegada la part final del conte, des d'on diu: "Quan van arribar van veure...". Ara escriureu sota d'aquests dibuixos el nom dels objectes robats pels servents de l'emir. |
|
|
Explica per què la Fàtima pot fer aquestes comparacions. Ara, tots plegats podeu recordar endevinalles, i si algú s'atreveix pot imitar la Fàtima i inventar-ne de noves. Juguem amb paraulesAra us presentem uns entreteniments perquè jugueu amb paraules. Els podeu fer a la classe o a casa vostra per divertir-vos una estona. El professor o la professora té les solucions. Salt de cavall. Els musulmans coneixien el joc d'escacs des de fa molt temps. Us recordem que el cavall d'aquest joc es mou sobre el tauler fent "L" en qualsevol direcció: |
Així: | Així també, per exemple: |
|
Fent moviments de cavall d'escacs sortint de la primera casella podreu desxifrar el missatge que contesta a la pregunta: "Què han robat els servents de l'emir" . |
 |
|
Al Marroc, encara que es parla i s'escriu molt en francès, s'utilitza habitualment l'alfabet aràbic, que és molt diferent al nostre. Aquí et presentem l'equivalència d'algunes lletres. Sabries desxifrar aquests enigmes tenint en compte la taula d'equivalències? Atenció: l'escriptura aràbiga es llegeix de dreta a esquerra!!! Taula d'equivalències |
 |
|
Primer enigma |
|
| Segon enigma |
 |
|
La religió de la Fàtima
La Fàtima explica l'enigma del rei i diu que l'arbre representa l'any, les branques els dotze mesos, les branquetes són els dies i les fulles, les cinc pregàries quotidianes. Per entendre aquest enigma us hem d'explicar que la Fàtima, com la majoria de la gent del seu país, és de religió musulmana i dins de les pràctiques d'aquesta religió hi ha la de fer oració cinc vegades al dia. La religió musulmana o islàmica va ser predicada per Mahoma i la seva doctrina està continguda a l'Alcorà, llibre sagrat dels islàmics. Segurament coneixes alguna persona musulmana i fins i tot pot ser que tinguis a classe algun company musulmà. Si és així, ja sabràs que per a ells és molt important la solidaritat i l'ajuda als necessitats. També potser sabràs que fan dejuni durant un mes que es diu "el Ramadà" ; és un dejuni que s'ha de respectar des que surt el sol fins que es pon i que inclou també les begudes; per cert, les begudes alcohòliques no es poden beure mai, ni menjar carn de porc. La ciutat santa dels musulmans és La Meca i tots els musulmans que puguin han de visitar-la una vegada durant la seva vida. A les ciutats i pobles dels països musulmans la gent, sempre que pot, es reuneix per fer les cinc pregàries quotidianes dins dels temples, que es diuen "mesquites". Aquestes mesquites tenen una o més torres, són els "minarets". Des d'un d'aquests minarets, un home, el "muetzí", recorda les hores de resar mitjançant unes cançons religioses que se senten per tot arreu. Quan la gent de religió musulmana sent aquestes crides a l'oració, si pot, es dirigeix a la mesquita més propera. Aquesta té un pati amb una font i tothom es renta abans d'entrar-hi. Amb això es vol donar a entendre que per resar s'ha d'estar "net" i lliure de malifetes: que es vol ser bona persona. El dia més important de la setmana per als musulmans és el divendres i la pregària del migdia del divendres és la més solemne. També és la que acostumen a aprofitar els sacerdots de la religió musulmana, els "imans" per fer sermons i explicacions als assistents. Us semblen estranyes aquestes pràctiques religioses? Si penseu una mica, veureu que la religió catòlica, que és la més practicada a Catalunya, també té els seus ritus i cerimònies que podrien sobtar la gent de diferent ambient cultural. Si us fem aquesta descripció de la religió musulmana és perquè cada vegada hi ha més gent d'aquesta creença al nostre país. Saber coses de l'Islam ens ajudarà a entendre'ns més bé tots plegats. |
 |
|
Que heu trobat moltes coses noves dins d'aquesta descripció? Cap problema. Repassarem l'explicació amb aquests exercicis: Comencem primer per les paraules difícils:
- Els minarets són les .............................. de les mesquites. - Des dels minarets el ............................ crida la gent a l'oració. - Els sacerdots de la religió musulmana es diuen ................................. Ara no estaria malament recordar algunes característiques de la religió musulmana completant aquest paràgraf:
La Fàtima és un personatge d'un conte "berber". Berbers és com a vegades s'anomena la gent del Magrib. Tot això potser et sembli molt llunyà, però si mires el mapa que tens a continuació veuràs que el Magrib, la terra dels berbers, està al nord d'Àfrica, al costat mateix de la Península Ibèrica. Solament ens separa un petit estret marítim d'onze quilòmetres. Saps com es diu aquest estret? |
 |
|
El clima del Magrib és en general més sec i calorós que el nostre perquè està pròxim al desert, encara que hi ha muntanyes tan altes com els Pirineus on fa molt fred i hi plou força. És per això que els berbers porten tradicionalment vestits amples i còmodes, com les túniques dels homes que hauràs vist moltes vegades, les "gel·labes". També per raó del clima sec, els berbers sempre han valorat molt l'aigua i han sabut aprofitar-la per cultivar horts i jardins i practicar la ramaderia. Hi ha petits pobles a la zona, però a vegades les poblacions són grans i antigues i des de sempre els seus habitants han practicat l'artesania i el comerç. No és difícil visitar el Magrib; ja se sap que no està lluny. Els seus habitants són els nostres veïns del sud. Tampoc no és difícil trobar-se a gust a casa seva perquè, com nosaltres i tots els habitants del Mediterrani, són gent amistosa, amable i hospitalària. |
 |
|
Viatgem? Anem al Marroc? Que és impossible? Que avui toca classe? Quina poca imaginació! Amb la fantasia es pot viatjar fins i tot durant la classe de matemàtiques, encara que això no és gaire recomanable. Comença per situar el Marroc al mapa anterior. Si consultes un atlas et serà molt fàcil dibuixar el seu contorn. Si vols "visitar" algun altre país de la regió del Magrib també pots fer-ho. Com seria el paisatge que veuries? Pots imaginar-te'l per la petita descripció que hem fet, però també pots preguntar als companys magribins de l'escola, si n'hi ha algun. A més, a qualsevol agència de viatges trobaràs prospectes publicitaris amb fotografies. Ara, fixa't. Això és una porta berber: és la del teu hostal al Marroc. El fons és blanc; és un full francament sonso que espera la teva imaginació artística. |
 |
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
|
 |
|
Acaba tu la il·lustració dibuixant el que veuries des de l'hotel. Carta de la Hafida als nens i nenes de la classeHola! Sóc la Hafida, una nena de Nador. Els meus cosins que viuen a Catalunya m'han escrit una carta explicant-me que us han contat la llegenda de la Fàtima i moltes coses més de la nostra manera de viure i que fins i tot heu "viatjat" amb la imaginació al nostre país. N'estic molt contenta i penso que em serà molt fàcil fer amics a casa vostra quan hi vagi a visitar la meva família. Però veig que encara no us han explicat res del nostre art. No vull esperar el meu viatge per fer-ho jo, perquè a mi l'expressió plàstica i el dibuix és el que més m'agrada de l'escola. Nosaltres, els berbers, no dibuixem figures humanes ni d'animals per la tradició religiosa del nostre país, que com ja sabeu és la musulmana. És per això que ens hem acostumat a representar les coses mitjançant dibuixos geomètrics que es diuen "arabescos". No penseu per això que són menys bonics. Resulten figures molt originals i vistoses de colors forts, com ara el negre, el vermell, el blau, el blanc, el groc... Aquests colors forts són els que més ens agraden. Hauríeu de veure quines decoracions més boniques sabem fer amb aquests arabescos! Ara que ho penso, per què no ho podeu intentar també vosaltres? Guardo unes fotocòpies d'un exercici de plàstica que ens van posar fa mesos a l'escola. Us les envio. Com podeu veure, es tracta d'estudiar com es transformen les imatges en arabescos i com poden emprar-se els arabescos per fer el patró de decoració d'una catifa. Apa! Oi que és interessant? No oblideu que els colors han de ser nítids i forts. A veure com surt! Una abraçada molt forta |
|
El joc de la casbah
Com va el "viatge" pel Magrib? Avui esteu en una ciutat gran, heu de visitar la casbah . La casbah és el barri antic de les ciutats del Magrib, els carrers són estrets i laberíntics i estan ocupats per locals de comerciants i d'artesans. Segurament el pare de la Fàtima devia vendre el seu carbó a la casbah de la ciutat. Durant la vostra "visita turística" d'avui, podreu recórrer carrerons i més carrerons on es treballen els cuirs, els metalls, la seda... Descansareu en placetes on es reuneix la gent a parlar, a negociar, a escoltar narracions de contaires ambulants... Trobareu botigues on es pot comprar de tot, des d'unes modernes ulleres de sol fins a una gel·laba... La casbah és un món que us fascinarà! Segurament us perdreu, però no hi fa res, la gent és molt hospitalària i estarà encantada de guiar-vos. Això sí, compteu que no sortireu del barri sense comprar alguna cosa. A la casbah es troben els millors artesans i també els millors venedors, és molt difícil no emportar-se alguns dels productes que us oferiran. |
 |
|
Anem, doncs, a la casbah! Aquí us presentem un joc de parella per visitar-la: Cada membre de la parella tindrà dos plans iguals d'una casbah imaginària. Una de les dues persones serà un comerciant que triarà dins del pla el lloc on posarà la seva botiga; l'altre farà de comprador i haurà de trobar la botiga guiat pel "comerciant" mitjançant ordres d'aquest tipus:
"Trenca pel primer carrer que trobis a la dreta"... Les ordres es podran complicar tant com vulgui el "comerciant", que haurà de planejar-les una mica abans, per exemple:
Totes les indicacions han de ser clares i no se'n podran formular més de tres per arribar a la botiga. En fer-les, les heu d'anotar en un paper a part per repassar-les després. Un cop seguides les tres instruccions, el "comprador" haurà d'haver arribat a la botiga; si no és així consultareu les anotacions. D'aquesta manera es podrà comprovar on ha estat l'errada que us ha fet perdre el camí. També podria passar que abans d'acomplir les tres ordres el "comprador" ja estigui perdut. En aquest cas també caldrà revisar les notes per saber qui s'ha equivocat. Què us ha semblat el joc? Potser preferiríeu visitar una casbah de veritat? És clar. Doncs, ja ho sabeu: a estalviar diners per anar-hi.
|
 |
|
L'emigració: un fenomen molt seriós per estudiar
Estem segurs que heu sentit a parlar molt de l'emigració, dels emigrants i dels seus problemes. Treballarem una mica sobre aquest tema perquè està molt relacionat amb el món del Magrib. Efectivament, molta gent dels països del Magrib, com el Marroc, deixa la seva terra per buscar unes condicions de vida més bones. Algunes d'aquestes persones han triat els nostres pobles per quedar-se a viure amb nosaltres. Per això val la pena reflexionar una estona sobre tot el que això pot suposar. Comencem per aprendre el significat de tres paraules clau. Primer les buscarem en el diccionari i després redactarem entre tots un significat comú que anotarem al costat de cadascuna.
Emigració: Immigració: Altres coses que farem:
- Llegir atentament els textos d'informació que us proporcionem. - Fer investigació en equip mitjançant una enquesta que us hem confeccionat. - Resoldre les qüestions que us formularem sobre el tema de l'emigració. Informació: Anar-se'n de la pròpia terra, deixar la casa, els parents, els amics... Això és molt dur, molt difícil. Al Magrib molta gent ho fa. N'hauràs sentit parlar. Per què emigren els magribins? Hi ha molts motius per emigrar. A vegades les guerres, les persecucions polítiques, religioses o ètniques (per conflictes racials) provoquen el desplaçament de grups nombrosos de persones. És el cas dels bosnis, croates i serbis de l'antiga Iugoslàvia, dels quals hauràs sentit parlar a la televisió. Altres vegades l'emigració és deguda a la pobresa. La gent abandona el seu país per buscar en altres llocs oportunitats per viure millor. Aquesta ha estat la raó de les emigracions dels espanyols durant molts anys. Perquè, encara que a vegades ens n'oblidem, Espanya ha estat sempre un país d'emigrants pobres; de fet, avui encara hi ha més espanyols treballant fora d'Espanya que immigrants estrangers a dins. On s'adrecen normalment els emigrants? En el cas de les emigracions sobtades i masives per conflictes violents és clar que la gent fuig als llocs més propers on pugui situar-se amb una certa seguretat. Quan l'emigració es fa per buscar millors condicions de vida, el destí es pot planificar més. En aquest cas el moviment de població s'adreça a les zones on es pot trobar feina, a les més properes, a les que tenen llengua i costums semblants o a llocs on ja estan situats coneguts o familiars que han emigrat abans. Potser si estudiem en primer lloc la situació de les nostres famílies respecte al fenomen migratori podreu entendre una mica més aquesta informació que heu llegit. D'on són originàries les nostres famílies? Per què han vingut moltes d'elles des d'altres terres de l'Estat Espanyol? Anem a investigar Primer passareu l'enquesta que teniu al final del dossier a cadascuna de les famílies dels components del grup; després buidareu en equip les respostes segons l'esquema que us proposem a continuació i, finalment, fareu una posada en comú de les respostes de tots els equips. Quants nois o noies de l'equip són descendents de persones no nascudes a Catalunya? De quines comunitats autònomes de l'Estat Espanyol procedeixen aquestes persones? Quina va ser la causa més normal de la seva emigració?
 Per motius de persecució política.
Per què van triar Catalunya per instal·lar-s'hi? (Val ressenyar més d'un quadret)
|
 |
|
El nostre mapa migratori
Si feu ara el recompte de les respostes de tots els equips respecte a l'origen de les vostres famílies, podreu representar el moviment immigratori familiar de la classe, acolorint les comunitats autònomes més habituals de procedència en un mapa autonòmic d'Espanya i representant amb fletxes els moviments de població cap a Catalunya.
Els problemes de l'emigració Emigrar no és fàcil, ja ho hem dit. Si mirem els resultats de la nostra investigació, veurem que moltes de les nostres famílies van venir a Catalunya buscant unes condicions de vida més bones i potser sí que han millorat (a vegades no tant com esperaven) treballant molt i superant moltes dificultats. Ja sabem perquè surten dels seus països els magribins i altres immigrants que arriben a casa nostra, per la mateixa raó que va fer que sortissin dels seus pobles els nostres pares o els nostres avis: per millorar la seva situació econòmica. "Nosaltres som d'aquí", pensem a vegades quan veiem els immigrants, i quasi se'ns oblida que molts de nosaltres provenim de famílies també immigrants. Una petita enquesta ens ho ha fet recordar i, com que som intel·ligents, també podrem investigar i parlar d'algunes coses respecte a la situació social dels immigrants que van arribant al nostre país. Pensem en l'equip Per començar, tots els equips donaran una resposta raonada a les qüestions que es plantegen a continuació. Per poder fer-ho hauran de recordar les notícies dels mitjans de comunicació. També podran consultar als professors o professores de l'escola o, fins i tot, parlar amb altres professionals especialistes en el tema de la immigració (els serveis socials dels ajuntaments, per exemple). Us avisem que les preguntes no són fàcils; no dubteu a demanar aquestes ajudes que us suggerim. Que la gent gran us doni un cop de mà en les vostres reflexions, perquè no val contestar solament sí o no. S'han de justificar una mica les respostes.
- Què passa quan les autoritats espanyoles troben una persona immigrant que no té en regla la documentació de residència en el nostre país? - Què fan alguns empresaris quan contracten aquests immigrants que no tenen la documentació de residència? - Quin tipus de feina troben normalment els immigrants estrangers que tenen poca formació? - Seria just no deixar entrar treballadors estrangers al territori de l'Estat Espanyol? - Seria raonable ajudar des dels països desenvolupats al creixement econòmic dels països més pobres perquè la gent trobi feina a casa seva? - És veritat que les actituds racistes o xenòfobes (no voler a la gent d'altres races i d'altres països) no tenen res a veure amb les condicions econòmiques dels immigrants perquè la gent accepta igual als immigrants rics que als pobres? - És veritat que els moviments migratoris no serveixen perquè la gent aprengui coses noves d'altres cultures, ja que els estrangers que busquen feina poques coses poden ensenyar-nos? - És veritat que els moviments migratoris sense control poden generar actituds de racisme perquè fan que es formin grups de població estrangera amb dificultats econòmiques concentrats en barris marginals? Quan tots els equips hagin donat les respostes, es posaran en comú mitjançant un debat a classe. |
 |
|
Enquesta sobre els orígens de la nostra família
Quines d'aquestes persones han nascut fora de Catalunya?
De quina comunitat autònoma procedeixen aquests familiars que han nascut fora de Catalunya? EL PARE .......................................................................................................... LA MARE .......................................................................................................... L'AVI PATERN ................................................................................................. L'AVI MATERN ................................................................................................. L'ÀVIA PATERNA ............................................................................................... L'ÀVIA MATERNA ............................................................................................... Per què van emigrar? EL PARE .......................................................................................................... LA MARE .......................................................................................................... L'AVI PATERN ................................................................................................. L'AVI MATERN ................................................................................................. L'ÀVIA PATERNA ............................................................................................... L'ÀVIA MATERNA ............................................................................................... Per què van triar Catalunya per instal·lar-s'hi? EL PARE .......................................................................................................... LA MARE .......................................................................................................... L'AVI PATERN ................................................................................................. L'AVI MATERN ................................................................................................. L'ÀVIA PATERNA ............................................................................................... L'ÀVIA MATERNA ............................................................................................... |
 |