| Observacions per al mestre |
| Presentació | Conte | Activitats | Observacions |
|
Presentació
El tercer bloc d'activitats "Altres pobles, altres contes" està adreçat al tractament de les relacions entre la nostra cultura i la magribí dins dels nivells educatius del cicle superior de primària. De la mateixa manera que en els dos blocs anteriors, "Niti i el lleó" i "Manuel i les ulleres del Sergi", el punt de partida és la narració d'un conte. És per això que volem recordar que un dels elements bàsics de reflexió inicial és la importància de la transmissió oral d'elements culturals, encara que es treballi amb nens i nenes que segurament dominen totalment els mecanismes de la lectura. Amb "Fàtima, la filla del carboner" hem volgut presentar un conte popular magribí que recull l'esperit metafòric i simbòlic propi de la literatura tradicional del context cultural islàmic. Un primer àmbit de les activitats proposades es relaciona directament amb la narració inicial i, per tant, està molt lligada als continguts procedimentals de l'àrea de Llengua i recull en alguns exercicis aquell caire simbòlic i enigmàtic del qual parlàvem. Es fan després propostes de treball adreçades al coneixement del Magrib, presentat com un espai geogràfic i cultural proper a nosaltres. Aquest nucli de desenvolupament permetrà el tractament de procediments de l'àrea de Coneixement del Medi, Expressió Plàstica i Matemàtiques. Finalment, tancarem el dossier amb un tercer bloc d'activitats adreçat més específicament al treball de continguts d'actituds, valors i normes relacionats amb el tractament de la diversitat cultural. Els que ja coneixeu les dues primeres parts de "Altres pobles. Altres contes", recordareu que en "Niti i el lleó" parlàvem de la problemàtica ocasionada pel fenomen migratori. Com a país receptor de població immigrant magribí, ens hem d'apropar de nou a aquest tema, fomentant actituds positives respecte a la diversitat cultural que provoquen els moviments de població. Aquest apropament l'encetem des de dos eixos de reflexió paral·lels: a) La nostra pròpia situació sòcio-econòmica, molt propera tradicionalment al fet migratori.b) La relació entre emigració i pobresa i les conseqüències que aquesta relació provoca quant a la integració dels immigrants. Us presentem la Fàtima L'experiència recollida en aplicar dins de la classe els dossiers del "Niti" i el "Manuel", ens ha fet veure la conveniència de tractar la presentació oral de la narració inicial com un espai lúdic diferenciat que motivi els nens i nenes per a la feina a desenvolupar en les sessions posteriors. Aconsellaríem, doncs, no iniciar cap tasca de sistematització del conte immediatament després de la seva transmissió oral. Podria ser interessant, però, motivar l'alumnat abans d'aquesta transmissió amb la lectura de presentació de la Fàtima i amb algunes preguntes que, a la vegada, puguin permetre una detecció prèvia dels coneixements del grup-classe, com ara:
Feta la transmissió oral del conte, es podrà fer la seva lectura mitjançant el sistema que es consideri més oportú (alguna part en veu alta, lectura individual a classe, acabar a casa la lectura iniciada en veu alta a classe...).
La primera activitat relacionada amb la lectura consisteix a recollir l'opinió de cadascun dels nens i nenes de la classe mitjançant l'elaboració d'un mural on puguin reflectir-se les opinions coincidents. Pretenem amb aquesta activitat desenvolupar actituds de participació i de respecte a les idees de tothom. És per això que a l'hora d'explicar algunes de les opinions recollides al mural, triem el sistema de sorteig per decidir les intervencions, de manera que en aquest cas s'evitin situacions de lideratge.
Al dossier de l'alumnat també hem desplegat una bateria de preguntes per treballar la comprensió lectora i l'expressió oral. La proposta consisteix en què els nens i nenes preparin individualment les respostes d'aquesta bateria, per fer-ne a continuació una posada en comú dins del grup-classe.
Veureu que, en presentar l'activitat als nens i nenes, hem fet referència a l'atractiu que pot tenir el fet de compartir lectures i xerrar sobre el que es llegeix. Aconseguir que l'alumnat adquireixi aquesta afecció pot ser un objectiu actitudinal tan difícil com interessant.
En acabar les activitats de comprensió lectora i expressió oral, es passa a fer un exercici de lèxic que els infants iniciaran tot definint intuïtivament cinc paraules de la narració. Després, cada nen o nena passarà les seves respostes inicials a un company o companya que hi afegirà les definicions del diccionari relatives a aquestes cinc paraules. Després, les parelles d'alumnes compararan conjuntament els resultats de la seva feina. Per tal d'ajudar l'alumnat a deduir el significat de les cinc paraules, el professor o professora podria donar pistes relacionades amb estratègies de derivació en el cas dels mots "carboner" i "plomissol" i de sinonímia per "enigma", "pregària" i "súbdit".
Després del treball de lèxic, dediquem un apartat al tractament del llenguatge metafòric, tan important dins de la narració inicial.
Es demana a l'alumnat que relacioni el llenguatge poètic de la Fàtima amb els objectes reals de referència. Interessa sobretot que s'expliquin els motius que fan que siguin possibles les comparacions que estableix la protagonista mitjançant els seus enigmes.
Afegim aquí un apartat d'entreteniments que pot servir de complement al desenvolupament de les activitats referides als conceptes procedimentals de l'àrea de llengua.
Malgrat el seu caràcter informal, s'aprofita l'avinentesa per referir-se a dos aspectes propis de la cultura islàmica: l'afecció al joc d'escacs i el sistema de caràcters de l'escriptura aràbiga.
Expliquem a la mainada que el professor o la professora té les solucions d'aquests entreteniments per si no les troben. Són aquestes:
Salt del cavall: "Estels al cel, aigua al mar, plomissol a la perdiu"
Amb aquesta activitat volem aprofitar la referència que fa el conte a les pregàries diàries musulmanes per fer una petita exposició d'alguns dels aspectes més significatius de la religió islàmica.
Mai s'han de fer relacions tancades entre zones geogràfiques i comportaments religiosos, però no s'ha d'oblidar la importància que té la creença musulmana dins de la cultura i el comportament social dels qui la practiquen. Per exemple, molts dels alumnes hauran estat ja en contacte amb aquest àmbit religiós-cultural degut a la presència de nois i noies musulmans a les nostres escoles i, per tant, aquesta presentació de conceptes elementals de l'islamisme els ajudarà a comprendre aspectes tan elementals, com ara el règim alimentari d'alguns dels seus companys i companyes de menjador.
L'explicació convida també a fer una comparació amb els ritus de la religió catòlica, segurament els més familiars per a la majoria de la mainada. Els professors i professores poden acompanyar-la de recordatoris sobre el paral·lelisme entre elements litúrgics, com ara la font de les mesquites i la pila de l'aigua beneïda de les esglésies catòliques; les campanes i la veu del muetzí; la pregària del divendres i la missa del diumenge... Pensem que a partir d'aquí es podrien treballar continguts actitudinals de tolerància, conjuntament amb els purament conceptuals de cultura religiosa.
L'exposició descriptiva s'acompanya amb un exercici de vocabulari específic i un petit resum que els nens i nenes han de completar per reforçar l'adquisició dels conceptes presentats.
Amb aquesta activitat volem fonamentar la implicació personal de l'alumnat respecte a l'àmbit del Magrib, presentant-ho com una zona geogràfica veïna i destí turístic força habitual.
Es desenvolupen continguts conceptuals i procedimentals relacionats amb la representació geogràfica, ampliant l'estudi a països del sud, propers a la Península Ibèrica. El mapa reproduït al dossier dels nens i nenes ja defineix l'àmbit del Magrib i mostra la seva proximitat a la Península. La consulta a l'atlas els permetrà situar fàcilment alguns dels països d'aquest àmbit geogràfic.
Es fa també una petita descripció del paisatge de la ribera del Mediterrani al nord d'Àfrica i d'alguns trets molt generals de la manera de ser i de viure de la seva població. No hem d'oblidar que precisament les cultures properes i familiars són les que moltes vegades es veuen carregades de connotacions més negatives. S'intenta trencar aquí aquesta tendència reforçant els trets positius més propis del caràcter magribí: l'hospitalitat, la simpatia, la riquesa de les seves tradicions...
En general es podrà observar clarament com intentem traduir una idea de pertinença a un mateix àmbit geogràfic: el món mediterrani.
Una de les característiques més conegudes de l'art d'influència musulmana és la riquesa i varietat de la decoració geomètrica, deguda a la prohibició religiosa de representar figures humanes i zoomòrfiques.
Això ens permet presentar una activitat de l'àrea d'Expressió Visual i Plàstica de decoració seriada a partir del pretext d'elaborar el patró d'una catifa.
En primer lloc, es presenten els elements de seriació com a resultants d'un procés d'esquematització de la realitat. Per a la utilització dels "arabescos" derivats d'aquest procés es dóna la base de decoració del patró d'una catifa.
Pensem que l'activitat és prou suggeridora i que permet al professorat pensar d'altres propostes, com ara: l'elaboració d'arabescos o esquemes fàcils a partir de fotografies o dibuixos naturalistes, altres treballs de seriació, diferents patrons de decoració geomètrica...
Finalment, ens sembla interessant recordar que la nostra proposta limita als alumnes la utilització del color, ja que els hem parlat de la necessitat d'emprar solament tonalitats fortes i nítides. És una bona ocasió per treballar la relació entre els colors i la funcionalitat decorativa.
Proposem als nens i nenes un joc de parelles molt elemental relacionat amb les casbehs, els laberíntics barris vells de les ciutats del Magrib.
Com a fil conductor de la proposta d'activitats, tornem de nou a la motivació que ja havíem utilitzat per presentar les activitats de l'apartat "El país de la Fàtima": un viatge imaginari.
Observareu que, a més de la descripció dels barris antics de les ciutats del Magrib, el que ens interessa fonamentalment és desenvolupar procediments d'orientació espacial. Mitjançant el joc, els infants podran treballar des de continguts fàcils de lateralitat fins a elements més complexos de geometria.
Cada parella podrà graduar la dificultat del joc, ja que serà un d'ells qui triarà el camí a seguir en el pla i també les instruccions necessàries per fer-ho.
El joc inclou mecanismes d'avaluació en equip en relació amb les dificultats trobades pels jugadors i jugadores.
Aquest apartat de les activitats del dossier està dedicat fonamentalment a treballar continguts d'actituds, valors i normes. Tal com ja dèiem en la presentació d'aquesta guia, la reflexió es fonamenta en dos eixos: la situació sòcio-econòmica de l'alumnat, potser molt propera al fet migratori, i la relació entre emigració i pobresa i les conseqüències que aquesta relació provoca quant a la integració dels immigrants.
Les activitats estan dissenyades per ser treballades en equip i en debats de posada en comú en el grup-classe. S'inicien amb una aproximació al tema de l'emigració mitjançant la definició dels conceptes claus: migració, emigració i immigració i la lectura d'un text que combina la informació amb la resposta a alguns interrogants.
Aquests interrogants, referits fonamentalment a les causes dels moviments emigratoris i a les motivacions per a determinar els llocs d'instal·lació de les poblacions desplaçades, són abordats mitjançant un exercici d'investigació dins de l'ambient familiar de l'alumnat. La indagació es basarà en l'aplicació d'una enquesta, la sistematització de les respostes (formulades algunes vegades de forma oberta) en un esquema de buidat i l'elaboració d'un mapa que reflecteixi els moviments immigratoris de Catalunya en relació amb la resta de l'Estat Espanyol.
Per a l'estudi de les conseqüències dels moviments migratoris i la relació amb la situació sòcio-econòmica dels immigrants es fa ja referència al col·lectiu dels emigrants estrangers. Perquè els equips puguin contestar les preguntes que formulem, proposem un procés d'informació prèvia que passa per documentar-se a partir de les notícies dels mitjans de comunicació i demanar ajuda als professors i professores o a altres professionals, com ara els especialistes de serveis socials.
Considerem que serà imprescindible aquest ajut per a la reflexió de l'alumnat quant a aspectes complexos i necessaris d'estudiar, com ara: la relació entre racisme i pobresa, les conseqüències dels moviments immigratoris descontrolats, la idoneïtat de les respostes dels països desenvolupats a la pressió dels moviments immigratoris... |
|