Per a les Nacions Unides, només a través de garantir el respecte dels drets humans, serà possible assolir "la pau, la llibertat i la justícia". Amb aquest objectiu va crear la Comissió dels Drets Humans (1946). Dos anys més tard, el 1948, aquesta comissió presentava la Declaració Universal dels Drets Humans.

Segons la Declaració, totes les persones neixem iguals en drets i en dignitat. Aquestes són dues qualitats inherents i inalienables a tota persona pel sol fet de ser un ésser humà. Aquestes reivindicacions s'articulen i es formulen en allò que avui anomenem Drets Humans, i s'han convertit en drets legals, establerts d'acord amb els processos de creació de lleis, tant a nivell nacional com internacional.

Els Drets Humans són el resultat d'una llarga història. En gairebé totes les cultures i civilitzacions, religions i tradicions filosòfiques, s'ha tingut especial cura en posar de manifest la necessitat de preservar l'existència dels valors de la dignitat i la igualtat de tots els membres de l'espècie humana, així com de tots els altres principis bàsics que coneixem sota el nom de Drets Humans.

Moltes persones s'han revoltat al llarg dels segles contra les injustícies, l'arbitrarietat, les tortures i l'esclavatge, i han lluitat per tal que existissin unes regles escrites vàlides per a tots els éssers humans.

Totes les civilitzacions, les religions, les filosofies que atribueixen un valor a l'ésser humà han contribuit a consolidar la idea dels Drets Humans tal i com avui els trobem expressats en els textos internacionals. Tanmateix, la lluita per tal que aquests drets siguin veritablement respectats per a tothom encara no s'ha acabat.

La proclamació de les llibertats en els textos va tenir lloc primer a Anglaterra, i després als Estats Units. La Carta Magna (1215) va donar garanties a la població contre les arbitrarietats de la Corona; l'acta Habeas Corpus (1679), va ser el primer intent d'impedir detencions il·legals. La declaració americana d'independència del 4 de juliol de 1776 va proclamar els drets naturals dels éssers humans, que han de ser respectats pels poders polítics. Aquesta declaració s'inspira en la declaració de Virginia, que incorpora la noció de drets individuals, propis a cada persona.

La Declaració dels drets humans i de la ciutadania (França 1789), a més de les reivindicacions en favor de la llibertat, inclosa la llibertat dels pobles, dutes a terme al llarg de tot el segle XIXè i XXè, va ampliar el camp dels Drets Humans i va definir els drets econòmics i socials.

Més recentment, un dels moments més importants de la història dels Drets Humans és sens dubte, els anys 1945-48. L'any 1945, la presa de consciència de molts humanistes front la tragèdia de la Segona Guerra Mundial porta a crear l'Organització de les Nacions Unides.

Tanmateix, i malgrat la importància que s'atribueix a la Declaració Universal, no es tracta d'un document vinculant jurídicament. És a dir, no hi ha cap mecanisme que pugui obligar els estats signataris a respectar-la. En aquest sentit, es va creure necessari preparar un document que, al mateix temps que especifiqués els drets enunciats a la Declaració sigui capaç de forçar els estats a aplicar-lo. Aquest procés va culminar en l'adopció de dues convencions l'any 1966: el Pacte Internacional relatiu als Drets civils i polítics; el Pacte Internacional relatiu als Drets econòmics, socials i culturals.