La vegetació original, l'alzinar, ha estat substituïda per camps de conreu. On els camps han estat abandonats hi ha garriga i també alguns claps de boscos de pi blanc, brolla de romaní i bruc d'hivern.
És una comarca de transició entre l'interior i el litoral pels diferents passos que ofereix la Serralada Pre- litoral: l'estret de la Riba i els colls de les Moles, de Lilla, i de Prenafeta. Ha estat sempre una zona de pas; ja a l'època romana era travessada per la Via Aurèlia que comunicava Tarragona amb Lleida. Avui, disposa d'una bona xarxa de carreteres, la majoria de les quals conflueixen a Valls.
L'Alt Camp disposa d'un teixit empresarial assentat. Fa temps que ha deixat de dependre econòmicament de l'agricultura, entrant a la via de la industrialització amb empreses originades a la comarca, algunes de les quals exporten amb avantatges a Europa.
El conjunt monumental més representatiu de la comarca és el format pel monestir cistercenc de Santes
Creus, el primer monestir d'aquest orde bastit a Catalunya. Es remunta al 1158 i va tenir un gran paper
en la repoblació de la zona. També són interessants les mostres de cases senyorials i modernistes.
Són tradicionals a l'Alt Camp les "calçotades" o menjades de calçots, cebes tendres, blanques i dolces, cuites al foc viu i acompanyades de la salsa "salvitxada", autèntic secret dels cuiners. Actualment s'han convertit en una gran festa ritual que atrau gran quantitat de visitants.
Valls, capital de comarca, es considera bressol dels castellers, expressió de la cultura popular comú a les terres del Penedès i del Camp de Tarragona.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 544,7 km2 Població 34.016 habitants Densitat 62,4 habitants/km2 Població 1975 30.898 habitants Població 1981 32.788 habitants Població 1986 33.804 habitants ---------------------------------------