L'ALT EMPORDÀ
Figueres


Viatge literari

L'Alt Empordà es format bàsicament per una plana al·luvial regada pels rius la Muga i el Fluvià, que desemboquen al mar al golf de Roses, i oberta entre la pirinenca serra de l'Albera al nord, i la petita serra de Valldavià i el massís del Montgrí al sud. El seu nom té l'origen en la ciutat d'Empúries, un important mercat dels grecs jònics que s'hi establiren al segle XV a.n.e.

La zona dels aiguamolls, que s'estén des de la desembocadura del Fluvià cap a la Muga, més al nord, va ser declarada parc nacional el 1983; té una vegetació i una fauna úniques, de gran interès científic.

Amb un clima mediterrani i amb temperatures mitjanes agradables, és el país de la tramuntana, vent fred que bufa del nord uns setanta dies l'any, amb una violència que ha obligat els pagesos a aixecar muralles de xiprers per resguardar els conreus.

Des de sempre ha estat un lloc de pas tradicional i una porta de comunicació amb Europa. A l'època romana ja era travessada per la Via Augusta, que unia Roma i Cadis. Els seus passos pirinencs sempre han estat famosos: el coll de Panissars, del Portús, de Banyuls.

La disposició dels pobles, no gaire llunyans els uns dels altres, i la distribució de les masies per la plana fan veure que és una comarca essencialment rural. Poc industrialitzada, se sustenta en una economia tradicional dinamitzada pel turisme, que ha incidit en les formes de la vida dels empordanesos, fent créixer els pobles de la costa i impulsant l'economia.

A l'Empordà es localitzen els primers assentaments romans de Catalunya, a Rodes i a Empúries, al costat de la ciutat grega. Però els monuments més destacats de la comarca són els romànics, des de les esglesioles pre-romàniques fins a temples tan extraordinaris com el monestir de Sant Pere de Rodes.

L'Alt Empordà pot ser considerat com el bressol de la sardana, dansa popular de Catalunya, que porta en el seu nom una al·lusió a la Cerdanya. Un músic empordanès, Pep Ventura, reformà l'antiga sardana curta en l'actual sardana llarga i estructurà la cobla de tres quartans en la cobla d'avui, a la qual incorporà la tenora.

La cuina empordanesa té un prestigi reconegut que li ve, sobretot, de l'especial combinació dels productes de la terra i els de la mar.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície       1.342,4 km2
Població        90.755   habitants
Densitat            67,6 habitants/km2
Població 1975   77.449   habitants
Població 1981   80.790   habitants
Població 1986   85.398   habitants
---------------------------------------