La vegetació del sector meridional és el bosc mediterrani de caràcter sec, d'alzina carrasca, que alterna amb el roure valencià i la pinassa. També hi ha pasturatges secs de jonça i fenàs de marge. Al voltant de la Seu hi ha prats dalladors, i a l'Alt Pirineu, pi roig i pi negre.
La comarca històrica de l'Urgell comprenia, a més de l'Alt Urgell, Andorra, part del Solsonès i una petita zona fronterera amb la Segarra i la Noguera. Els romans no s'hi van instal·lar de forma estable: la quantitat de topònims locals d'origen bascoide demostren que la població no va ser romanitzada.
El poblament actual es localitza en petits pobles, no gaire lluny els uns dels altres i concentrats, sobretot,
a l'Urgellet -una plana de muntanya relativament àmplia- i a la vall del Segre. Amb tot, als punts més
alts, per sobre dels 1400 m. hi ha força llogarets més allunyats entre ells.
Les principals activitats de la comarca són la ramaderia i l'explotació forestal, mentre que l'agricultura hi té un caràcter secundari. El turisme s'ha desenvolupat per la bellesa natural de la zona i per la proximitat del Principat d'Andorra, que alhora ha consolidat en la comarca un comerç complementari.
A l'Alt Urgell abunden els monuments megalítics. L'art romànic és present a cada racó; cada poble té la seva església al voltant de la qual fan pinya les típiques cases pirinenques (Sant Julià dels Garrics, Sant Romà de Sisquer, Sant Sadurní de Nabiners...). A la Seu d'Urgell es troba la Catedral, el millor exemple del romànic italianitzant de Catalunya.
Terra de molt bons plats, a la gastronomia destaca les carns de xai, porc i caça, tant a la brasa com guisades i amb bolets. També són molt típics de la comarca la truita de riu, els cargols i els formatges de cabra.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 1.446,9 km2 Població 19.010 habitants Densitat 13,1 habitants/km2 Població 1975 18.788 habitants Població 1981 19.335 habitants Població 1986 18.865 habitants ---------------------------------------