L'ANOIA
Igualada


Viatge literari

L'Anoia forma part d'un conjunt de terres i de relleus situats a l'extrem oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en contacte amb la Serralada Pre-litoral. Comença als altiplans de Calaf, i les collades de la Tallada, de la Panadella i de Bellmunt la separen de la Conca del Segre. El riu més important, l'Anoia, dóna nom a la comarca.

És una zona de transició cap a terres interiors del país, i forma una franja intermèdia entre la vegetació mediterrània marítima i la més àrida. Cobria una bona part de la comarca l'alzinar de carrasca, però la tala originada pel carboneig l'ha substituït per la pineda de pi blanc o el matollar.

Els nombrosos jaciments localitzats a la comarca de l'Anoia, al Bruc, Castellolí o la Llacuna, són testimoni d'un poblament antiquíssim, que es remunta al neolític. Prop de Sant Jaume Desoliveres se n'ha descobert un dels més antics de Catalunya. Actualment la població es concentra majoritàriament a Igualada i a l'aglomeració dels municipis del seu voltant; la resta es distribueix en petits pobles.

L'activitat econòmica de l'Anoia se centra en l'agricultura i en la indústria. Els conreus principals són la vinya i els cereals; la ramaderia hi és secundària. En el sector industrial destaquen tres activitats tradicionals: el tèxtil, les adoberies i la indústria paperera. Actualment és una de les comarques més industrialitzades de tot Catalunya.

L'Anoia conté importants mostres arquitectòniques de totes les èpoques: romàniques (ermita de Tossa de Montbui), gòtiques (retaule de l'altar major de Santa Mª de Rubió), renaixentistes (a Igualada), barroques (església de Santa Maria -Pobla de Claramunt-), modernistes (asil de Sant Crist -Igualada-), i també antics castells (Pobla de Claramunt).

L'artesania més rellevant de la comarca és la terrissa i la ceràmica, sobresortint Piera, gràcies als recursos minerals de les terres argiloses dels seus voltants. Modernament han sorgit altres modalitats d'artesania: la fabricació de cap-grossos i màscares per a teatre i la construcció de joguines, totes dues de gran qualitat i originalitat.

Anoia és un punt de pas que uneix dos grans blocs gastronòmics: el de terra endins i el del litoral. Prova d'això són els ingredients bàsics de la cuina de la comarca: el conill i el bacallà. El "conill amb figues" i el "bacallà a la crema d'all", així com tot tipus d'aviram de caça, són els plats més característics.


Estadístiques:
---------------------------------------
Superfície         866,6 km2
Població        82.450   habitants
Densitat            95,1 habitants/km2
Població 1975   72.701   habitants
Població 1981   78.201   habitants
Població 1986   79.594   habitants
---------------------------------------