La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani meridional. El bosc d'alzina seria la vegetació natural de la comarca, si bé només es conserva a zones del Moianès i als cims de Montserrat, el Montcau o Sant Llorenç. Actualment l'arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera, amb matollars de romaní i altres arbustos de fulla petita.
La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pel Llobregat, el Cardener, i els rius o rieres de Gavarresa, de Calders i de Rajadell. Aquest sistema fluvial ha configurat l'aspecte físic del Bages, però també l'humà, perquè la població s'ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius, i als altiplans.
El poblament és molt antic com ho demostren els nombrosos jaciments paleolítics, neolítics i ibèrics que s'hi han trobat. En el repoblament van tenir un paper molt important els senyors feudals i les fundacions monàstiques, tal com ho demostren la proliferació de castells i monestirs a la comarca.
L'agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són mediterranis, cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera, posteriorment, s'hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.
A l'extrem meridional del Bages se situa la monumental muntanya de Montserrat. Forma part de la
Serralada Pre-litoral amb altituds de més de 1200 metres, i presenta una fesomia inconfusible de
"muntanya serrada", produïda per l'erosió de l'aigua i el vent. La flora i la fauna tenen una riquesa
excepcional; hi són representades la meitat de les tres mil espècies de plantes que es donen a Catalunya.
Els amants de l'espeleologia hi troben avencs profunds, i els alpinistes, parets verticals i extraploms que
ofereixen la possibilitat de fer escalades.
El romànic és l'estil més ben representat a la comarca; n'hi ha unes 125 esglésies repartides per les seves contrades, la majoria del segle XII, encara que els millors exemplars conservats són del segle XI.
El bacallà és el producte gastronòmic per excel·lència; des de l'especialitat de "bacallà a la llauna", els cuiners han trobat receptes diverses. Altres plats característics del Bages són el "cap i pota" de be, el "morro i tripa" de vedella i l'"estofat" acompanyat de bolets. És també terra d'antiga i arrelada tradició vinícola.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 1.295,2 km2 Població 152.177 habitants Densitat 117,5 habitants/km2 Població 1975 148.256 habitants Població 1981 150.657 habitants Població 1986 150.421 habitants ---------------------------------------