La vegetació natural de la part interior seria l'alzinar, però avui ha estat substituïda gairebé a tot arreu per brolles i garrigues, a vegades amb clapes de pi blanc. A la plana la vegetació predominant són els garrofers, llentiscle, margallons o coscollar.
Els assentaments humans són molt antics i s'han trobat restes prehistòriques, pintures rupestres i vestigis
de poblats ibero-romans. Actualment es caracteritza per la quantitat de segones residències en ella
instal·lades.
Les activitats tradicionals de la comarca són agrícoles i ramaderes. Les terres cultivades es dediquen sobretot a la vinya i al sembrat. L'activitat industrial se centra al Vendrell i als establiments de l'Arboç; i la pesca, que havia assolit gran importància, actualment ha minvat a causa del desenvolupament turístic. Les platges amples i de sorra fina de la costa -coneguda amb el nom de "Costa Daurada"- han fet créixer considerablement el sector turístic.
La comarca és un territori de trànsit entre les dues zones metropolitanes més importants de Catalunya, la de Barcelona i la del Camp de Tarragona, i va creixent la seva importància com a nus de comunicacions. Actualment s'ha convertit en un nus de carreteres i línies de ferrocarril, i és creuada per autopistes, corredors de trens, oleoductes i gasoductes. Les modernes vies de comunicació exerceixen sobre el territori els efectes que abans tenien els grans rius: reguen i fertilitzen l'activitat econòmica de la zona per la qual discorren.
La cuina típica de la comarca té plats com el "xató", una amanida acompanyada de truites de verdures, la "coca de verdures", el "civet de senglar", el "bull de tonyina" i l'"arròs a banda"; entre els postres destaquen els "bufats" i les "orelletes".
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 295,5 km2 Població 38.080 habitants Densitat 128,9 habitants/km2 Població 1975 27.429 habitants Població 1981 29.722 habitants Població 1986 33.211 habitants ---------------------------------------