Comprèn dues unitats: la serra de Collserola i el Pla de Barcelona. La serra de Collserola va des de les vores del Llobregat fins més enllà del Besòs, on el turó de Montgat arriba vora el mar. El Pla ha estat guanyant terreny al mar des de l'època romana a causa de les terres arrossegades pel Besòs fins a la seva desembocadura i dels corrents marins del Maresme, que empenyen les sorres cap el sud. La inclinació del Pla orienta la xarxa hidrogràfica, que estava formada per rieres actualment soterrades o desviades, però que han deixat el seu nom a molts indrets de la comarca.
La vegetació natural, que degué ser en primer lloc l'alzinar amb marfull, ha estat profundament transformada. La vegetació de les zones no urbanes presenta a Collserola un model de paisatge vegetal mediterrani; hi ha extenses pinedes de pi blanc, amb sotabosc de brolla o garriga. On l'ambient és més obac hi ha claps de bosc d'alzina, amb marfull i arboços. El delta del Llobregat a la part no urbanitzada, presenta residus de bosc de ribera, de vegetació lacustre i de comunitats litorals.
El poblament a la zona del Barcelonès fou tardà; no era un lloc de pas, sinó un emplaçament. Encara que obert al mar, les muntanyes l'aïllava de l'interior. Les troballes prehistòriques han estat escasses, en contrast amb les troballes de la depressió vallesana veïna; el poblament es fa localitzable en el moment en què el paisatge bosquetà ja havia estat aclarit per tribus amb influències celtes i després iberes.
El Pla de Barcelona es troba al sector de confluència dels dos grans eixos de comunicacions que
travessen en direcció nord-sud la Catalunya central, el del Llobregat i el dels rius Besòs-Congost-Ter.
Aquest fet ha estat decisiu en el paper de capital que Barcelona ha tingut en la història de Catalunya.
Fou capital a la fi del segle III, i la primacia del comtat de Barcelona sobre els altres comtats catalans li
confirmà aquesta funció; el desenvolupament del seu comerç marítim li donà a més la condició de gran
potència mercantil mediterrània. La industrialització dels segles XVIII i XIX li aportà un nou impuls
econòmic i demogràfic. Finalment el model de creixement dels anys 60 incidí en la configuració de la
comarca, on es concentrà la major part de l'activitat econòmica de Catalunya.
Barcelona és ara centre polític, financer, cultural i de serveis, i una de les grans ciutats de la Mediterrània i Europa..
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 143,1 km2 Població 2.302.137 habitants Densitat 16.087,6 habitants/km2 Població 1975 2.412.613 habitants Població 1981 2.454.491 habitants Població 1986 2.376.600 habitants ---------------------------------------