La vegetació varia en funció del clima; la del Baix Berguedà és mediterrània, amb alzinars de carrasca desplaçats sovint per boscos de pinassa i de roure de fulla petita. A l'Alt Berguedà hi ha boscos de pi roig i de faig, i a la part més septentrional es fa el bosc de pi negre amb matolls de ginebró. Entre la flora cal destacar la flor de neu o "edelweiss", avui dia en via de desaparició.
El Parc Natural del Cadí-Moixeró, creat el 1983, se situa al nord de la comarca, i té un interès
extraordinari pels accidents geològics, la flora i la fauna que conté. Comprèn els vessants berguedans de
les serres del Cadí i del Moixeró, el massís de Puigllançada, les valls de Gréixer i del Bastareny i el
massís del Pedraforca, una muntanya tradicional entre els alpinistes catalans, i tot un símbol en el
paisatge de la comarca.
L'Alt i el Baix Berguedà presenten un tipus de poblament diferent. L'Alt Berguedà, al nord, és un sector pre-pirinenc plenament muntanyós amb poblament concentrat en petits nuclis. Al Baix Berguedà hi ha nombroses masies aïllades, tipus de poblament característic de planes agrícoles com les que hi ha en aquesta zona. Berga es troba en la intersecció entre les dues zones.
Fins a la industrialització moderna, l'economia se centrava en l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal. Més tard, la implantació de la indústria tèxtil esdevindria la riquesa principal de la comarca, juntament amb les mines.
La fesomia arquitectònica del Berguedà ve marcada per la presència del romànic, amb l'existència d'unes 80 esglésies, per les masies escampades per tot arreu, i per les colònies fabrils instal·lades al llarg del riu Llobregat.
En aquesta comarca se celebra la famosa Patum, festa popular d'origen medieval, una veritable cerimònia del foc. En ella participen personatges simbòlics que dansen i salten al so d'un tabal i d'una música engrescadora, al mig del soroll, el foc i el fum dels petards.
El Berguedà és molt apreciat com a zona boletaire, sobretot pels rovellons i les llenegues, presents en la cuina tradicional de la comarca.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 1.182,5 km2 Població 38.965 habitants Densitat 33 habitants/km2 Població 1975 43.205 habitants Població 1981 41.630 habitants Població 1986 40.677 habitants ---------------------------------------