LA CERDANYA
Puigcerdà


Viatge literari

La Cerdanya ocupa l'alta vall del riu Segre en el centre del Pirineu català, entre França, Andorra i les comarques del Ripollès, el Berguedà i l'Alt Urgell. Correspon a la meitat sud-oest de la gran plana cerdana, lleugerament ondulada i oberta al centre d'un horitzó de muntanyes. La seva orientació d'est a oest fa que tingui moltes hores de sol i que el seu clima sigui sec i assolellat.

Els trets essencials que caracteritzen el seu clima són la continentalitat i l'escassetat de precipitacions, com a conseqüència de l'aïllament que li confereixen les muntanyes que l'envolten. El clima alpí o subalpí de les cadenes orogràfiques registra temperatures més baixes, més precipitacions i forts contrastos entre les solanes i les obagues. La vegetació, adaptada a les condicions ambientals, es compon de boscos de pins roigs i d'avets, de pins negres i de prats naturals.

La Cerdanya ha estat una zona poc romanitzada; tant la civilització fenícia i grega com la romana van arribar molt més tard, passant per l'Strata Ceretana o Via Francisca Inferior. Així s'explica que molts dels noms de lloc de la comarca siguin pre-romans, com Urús, Urtx, Das, Girul.

L'activitat econòmica se centra en els sectors primari i terciari. L'obertura del Túnel del Cadí ha confirmat l'enorme potencial turístic de la Cerdanya. Actualment gran part de l'activitat econòmica es veu impulsada per la importància del turisme, d'hivern i d'estiu.

La vall ha estat de sempre un lloc de pas, i per això s'hi conserven monuments històrics de diverses èpoques i de diversos estils: de l'època romana ("la Catedral de Cerdanya" -a Bellver-), mostres d'arquitectura militar (muralles de Bellver), i arquitectura gòtica (església de Sant Domènec -Puigcerdà- ).

La climatologia i les característiques vegetals i minerals fan d'aquesta comarca una reserva gastronòmica de primer ordre. La verdura és la base primordial de la cuina. Són típics de la zona plats com la "sopa d'all amb farigola", l'"isard amb trufa i llorer", el "trinxat" i l'"olla del pastor". Són reconeguts també els embotits, les peres, les truites de riu i la carn.



Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 546,4 km2 Població 12.396 habitants Densitat 22,7 habitants/km2 Població 1975 12.609 habitants Població 1981 12.041 habitants Població 1986 12.200 habitants ---------------------------------------