La vegetació típica de la zona baixa de la Conca és l'alzinar amb marfull que es conserva als contraforts de les Muntanyes de Prades, però en gran part ha estat substituït per camps de conreu o per garrigues o brolles, a vegades amb pi blanc. La zona més alta és de transició cap a l'alzinar de carrasca, però al llarg del temps també ha estat substituït per pinedes de pi blanc amb brolles de romaní.
Tradicionalment l'economia s'ha basat en l'agricultura, sobretot, amb el cultiu de cereals i vinya. En aquesta comarca es creà el primer celler cooperatiu de Catalunya, concretament a Barberà, el 1894. Actualment el vi de la Conca té denominació d'origen pròpia. La indústria, que avui dia té un paper destacat, es localitza als voltants de Montblanc i l'Espluga.
L'estil artístic més ben representat a la comarca és el gòtic català, amb interessants mostres a Montblanc,
Santa Coloma de Queralt, i l'Espluga de Francolí. També són característics a la Conca els cellers
modernistes. El primer fou el de l'Espluga, que Àngel Guimerà va anomenar "catedral del vi", construït
el 1913 per Lluís Domènech i Montaner. També n'hi ha a Rocafort de Queralt, Pira, Barberà, Montblanc
i Sarral, tots obra de Cèsar Martinell.
A la comarca es troba un dels més importants monestirs de l'orde del Cister, el de Santa Maria de Poblet, convertit per Pere el Cerimoniós en el panteó de la dinastia comtal catalana. Des del 1991 és patrimoni de la humanitat.
Entre els menjars típics de la comarca tenim l'amanida d'escarola amb romesco i bacallà esqueixat, les coques de recapte i la carn a la brasa. Els dolços estan ben representats pels "carquinyolis" i els "rifaclis" de l'Espluga, els "merlets" i els "montblanquins" de Montblanc, les ametlles garapinyades i els codonyats.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 648,9 km2 Població 18.001 habitants Densitat 27,7 habitants/km2 Població 1975 18.443 habitants Població 1981 18.268 habitants Població 1986 18.404 habitants ---------------------------------------