La vegetació hi és molt reduïda: garrigues i matollars ocupen els sectors sense conrear; als llocs més alts i a les obagues apareixen algunes clapes de coníferes.
Aquestes terres han estat ocupades de molt antic, com ho demostren les pintures rupestres del Cogul -un dels conjunts més importants de les terres catalanes-, prop del riu Set, i el sepulcre de la fossa de les Borges Blanques.
Les poblacions es van anar formant majoritàriament al voltant d'un castell o d'un vell temple parroquial; per tant no hi ha nuclis de població dispersa. Els pobles de les Garrigues tenen un aspecte característic: petits, compactes, amb cases estretes, sense grans espais. Se situen en un indret dominant, a redós d'un castell, o en un pas entre dues valls.
L'economia és fonamentalment agrària, i les indústries del camp es concentren gairebé totes a les Borges
Blanques. L'olivera és el cultiu típic de la comarca, sobretot a la part més occidental. L'oliva més
abundant és l'arbequina, petita, rodona i de pell tibant, que dóna un excel·lent oli.
A les Garrigues la xarxa de comunicacions segueix la de les antigues rutes romanes: la carretera i el ferrocarril de Lleida a Tarragona, amb rutes locals i camins veïnals que enllacen els pobles apartats de les vies principals.
De la rica i variada cuina de la comarca cal destacar la "cassola de tros", típic menjar dels pagesos garriguencs, les faves i els cargols bullits amb allioli i, sobretot, l'amanida. És típic també el "pa de ronyó" i la "ratafia de cafè".
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 799,7 km2 Població 19.429 habitants Densitat 24,3 habitants/km2 Població 1975 20.950 habitants Població 1981 20.469 habitants Població 1986 20.214 habitants ---------------------------------------