La vegetació és variada com correspon a l'heterogeneïtat de les seves terres i a la seva varietat climàtica. S'hi troben des de les brolles de brucs i estepes de la zona meridional, fins als claps d'alzinar amb marfull i les pinedes de pi blanc, de la part septentrional, amb mates d'argelada i espígol.
El Gironès, que no constitueix cap comarca fisiogràfica, és format per un conjunt de terres lligades a la ciutat de Girona, tant per la seva situació com per les relacions econòmiques i humanes.
Girona té el seu origen en el poblat ibèric de Gerunda. Fou un nucli important durant l'època romana i a
l'edat mitjana va ser seu episcopal i capital del Comtat de Girona, que juntament amb el d'Osona i
Barcelona foren el nucli formador del Principat. La ciutat, situada privilegiadament en la històrica Via
Augusta, en la ruta natural de comunicació de Catalunya amb França i en una cruïlla de vies en l'embut
de pas de la Depressió Pre-litoral a l'Empordà, és un centre de comunicació important. En conjunt el
Gironès ha estat una comarca ben comunicada de nord a sud, precisament pel pas d'aquestes vies.
Tradicionalment ha estat una comarca agrícola de secà complementada amb ramaderia estabulada; la indústria, molt diversificada, se situa a la capital i la seva rodalia.
Deixant de banda alguns nuclis, la comarca té un paisatge rural en què sobresurt el poblament dispers i la propietat petita; els pobles petits i les masies, amb les golfes-terrasses amb arcades, es localitzen per tota la comarca.
Al Gironès destaca la fesomia dels castells com els de Llagostera, Montagut, Palau-sacosta, Cervià de Ter i Medinyà, al voltant dels quals sovint es van anar formant els actuals nuclis de població.
La gastronomia del Gironès es basa en els típics plats catalans, amb un seguit d'especialitats que compten amb els excel·lents productes de la terra. És ben tradicional la "carn d'olla" acompanyada dels "platillos" de menuts, l'"arròs a la cassola" i els coneguts "xuxos" de Girona.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 575,5 km2 Població 125.875 habitants Densitat 218,7 habitants/km2 Població 1975 107.315 habitants Població 1981 115.832 habitants Població 1986 122.350 habitants ---------------------------------------